De la contrainsurgència a la presidència

Fa una setmana el vèiem en directe. Rostre rígid i infranquejable. Juntament a la comissionada presidencial per a la Reforma Policial, Adela de Torrebiarte, va canviar la Rosa de la Pau al pati del Palau Nacional, a la Ciutat de Guatemala. És Otto Pérez Molina, del dretà Partit Patriota (PP), president des de novembre de 2011. Segurament, moltes víctimes del conflicte armat intern mai l’haguessin imaginat canviant la rosa de la pau, ni dirigint el país. Diverses organitzacions de la societat civil van manifestar-se en contra de la seva participació en el procés electoral. Fins i tot l’activista indigenista i candidata pel Frente Amplio de Izquierda, Rigoberta Menchú, va acusar Pérez Molina de “aniquilar les comunitats mayes”.

L’actual president, abans de convertir-se en signatari dels acords de pau de 1996 i canviar roses el 2012, va participar a l’exèrcit. Primer com a Major i després com a cap dels serveis d’intel·ligència de l’exèrcit, la temuda Direcció d’Intel·ligència Nacional (G2). Com a Major, eren els anys més crus del conflicte armat intern, quan es van produir les majors atrocitats. El juliol de 1982 va arribar a Nebaj, Quiché. Va quedar-s’hi fins el 16 d’abril de 1983, amb el sobrenom de Tito Arias. Durant aquell període a la zona es van produir nombroses matances de civils. Segons l’informe Remhi, el departament va ser el més colpejat per l’enfrontament armat a la dècada dels 80. Només entre 1980 i 1983 s’hi van produir 35 massacres a mans de l’exèrcit.

Convençut anticomunista, circulen diversos vídeos per internet de l’època de general. En un, apareix enfront quatre cadàvers d’indígenes ensangonats i llegeix uns quaderns amb consignes marxistes. S’escolta un soldat que diu: “el Major els va interrogar i no van voler parlar, ni por las buenas, ni por las malas…”.

La Comisión d’Esclarecimiento Histórico (CEH) definia que l’exèrcit va considerar de forma permanent com enemic intern, a més dels membres de les organitzacions guerrilleres, “a totes aquelles persones que s’identicaven amb la ideologia comunista o que pertanyien a una organització, sindical, social, religiosa, estudiantil, o que no estiguessin a favor de l’ordre establert”. Aleshores, pots defensar l’exèrcit? Pots negar la teva responsabilitat en les massacres d’aquella regió i en aquells moments? Pots aconseguir fugir de la justícia i esdevenir President? Pots negar que hi hagués genocidi a Guatemala? Otto Pérez Molina sí. Ara, amb la seguretat de saber que la immunitat legal temporal com a president l’empara.

Els indicis de la seva participació en crims contrainsurgents són paper mullat. Amb la promesa de mà dura va guanyar les eleccions a Guatemala. Sembla que la població està més preocupada per sobreviure a una bala o a una ganivetada al carrer, que per fer memòria.

Text: Gemma Garcia

Fotografies: Carlos Castro

---