Arrenca el Viatge per la Pau

El dimarts 19 d’abril, al migdia, quatre periodistes de Fora de Quadre i Contrast agafaran un avió cap a Sarajevo, a Bòsnia. Aquest serà el primer destí del nostre especial, periodístic i emocionant Viatge per la Pau. Allà començarem a rodar, càmera en mà, il·lusions a l’esquena i tossuderia al cor, la sèrie de documentals Després de la pau. La ruta ens ha de portar, si tot va bé, al Líban, Argentina, Cambodja, Sudàfrica i Ruanda. La ruta és llarga, i comença aquí i ara.

Aquest bloc seguirà dia a dia el projecte Després de la pau. Volem ser un argumentari per la pau en obert. Volem ser un dietari del Viatge per la Pau. Volem ser la veu dels que no tenen veu després que els líders signen les paus oficials. Volem explicar les injustícies i els errors, els problemes, sovint sagnants, de la falta de pau. Però també volem reconèixer quan els jutges fan justícia, quan les víctimes poden recordar i quan els pobles fan memòria.  El nostre objectiu és arribar fins a vosaltres, al costat, colze a colze,  i que, després de tot plegat, ens dotem mútuament d’eines en favor de la pau i la memòria per aplicar-nos la lliçó. Sí, també a casa nostra, i tant.

Per començar, us explicarem el cas de Bòsnia. I, tot seguit, el del Líban. Especialistes, víctimes i victimaris de Bòsnia i del Líban així com especialistes de Catalunya i l’Estat espanyol respondran qüestions com ara: què succeeix amb les víctimes quan es dóna per acabat un conflicte? Quina és la feina que es du a terme per esborrar les seqüeles de la guerra i el patiment? Arriba la pau a un territori després de la signatura en els documents oficials o d’una encaixada de mans entre dirigents que sovint han restat distants als fets i no han patit com la població? Com poden perdonar les víctimes d’un poble massacrat si no s’han dut a terme polítiques de reconeixement i reparació? Quins aspectes emocionals i psicològics té la resolució de conflictes i la reconciliació quan, per exemple, ni tan sols es pot trobar els cadàvers dels éssers estimats i existeix el risc d’un dol congelat?

L’objectiu de la sèrie documental, per tant, és investigar la situació actual a Bòsnia, Ruanda, Sud-àfrica, Argentina, Líban i Cambodja, països que van patir cruentes guerres i violències massives en l’últim quart del segle XX, i si s’hi han fet bons projectes de reconstrucció i rehabilitació postbèl·lica –tant materials, palpables, com emocionals, psicològics-. Un viatge a aquests indrets per veure com ha quedat el país després de 20 o 30 anys, després que el món s’hagi oblidat d’ells una vegada va desaparèixer el focus mediàtic. Deu o vint anys després, algunes d’aquelles víctimes viuen encara en camps de refugiats (per exemple, els ciutadans d’Srebrenica, a la república Srpska, de Bòsnia) o com a desplaçats, per por a tornar als seus pobles o ciutats per les represàlies (Ruanda) i milers de morts encara no han estat trobats ni enterrats (Argentina, Bòsnia, Cambodja).

Ens hi acompanyeu?

Sergi



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s