Propera parada…

Ni Jasmin, ni Emir van arribar a travessar el territori al capdavant de l’Olympic Express ni del Bosna Express, els dos trens que connectaven Sarajevo i Belgrad, les joies ferroviàries de l’antiga Iugoslàvia. Als anys 80, eren massa novells per conduir aquestes locomotores. Les línies ferroviàries entre les capitals de la República de Bòsnia i la de Sèrbia també va quedar interrompudes amb l’esclat de la guerra, però des que el 2009 es va restablir la línia, Jasmin i Emir, de Doboj, ciutat fronterera entre la Federació i la República, fan diàriament aquest recorregut. El país ha viscut sotracs i sotracs, però els trens sempre aconsegueixen bressolar els passatgers i garantir una certa calma. Vuit hores de Sarajevo a Belgrad, tres hores fins a Doboj, on es visibilitza un país dividit. Doboj és on Jasmin i Emir abandonen el tren i agafen el relleu altres dos maquinistes, és on els vagons de la Federació canvien pels d’una empresa de la Srpska.

Els motors del tren s’han renovat, però la carcassa és la iugoslava i les vies grinyolen atrotinades per la guerra. Paradoxalment, el 2011 el trajecte és més llarg que els anys 80. El tren regala reminiscències del passat: butaques, finestres i poms de les portes… Mentre el revisor, tranquil·lament, rescata un cigarret d’una bossa dels vuitanta i fuma al costat del cartell de prohibit fumar. Reminiscències del passat i evidències del present. Evidències d’un territori fragmentat.

Com no podria ser d’una altra manera, hem vorejat un riu, el Bosna, les muntanyes frondoses, els pobles reconstruïts, els petits rastres de metralla i a estones, hem recordat el doctor de Vares Ante Jelic, un dels testimonis recollits per la néta de Tito Svetlana Broz al seu llibre Buena gente en tiempos del mal. “Durant segles a la unió de la diversitat residia la vertadera bellesa de Bòsnia. De sobte tots s’esforçaven perquè cada un tingués el seu recinte on posar les seves ovelles. M’atemorien els grans pastors amb moltes ovelles”.

Gemma.

---