Una escola i dos sostres

Martin Luther King va aconsellar: “si vols la pau, prepara la pau”, i segurament, l’educació és una de les eines més importants per preparar-la. A la divisió territorial i política de Bòsnia i Hercegovina, s’hi suma la divisió del sistema educatiu, que hauria de ser el terreny imprescindible per la reconciliació i l’apropament entre comunitats. Nijaz és bosniac (musulmà) i Nebojsa serbobosnià. El dos viuen al municipi de Bratunac, a la República Srpska, i atorguen un pes específic a l’educació per la convivència. Tot i així, els seus fills no estudien junts. Matriculats a la mateixa escola, aprenen sota sostres diferents.

Estudien a l’escola primària Petar Kocic de Bratunac, que té l’edifici central a Kravica i un altra espai a Konjević Polje. A Kravica, la majoria de la poblacio és serbobosniana, mentre que els bosniacs viuen majoritàriament a Konjević Polje. Són la mateixa escola, amb el mateix director Savo Milosevic, però mentre a Kravica els alumnes són serbobosnis, a Konjević Polje són bosniacs. Un escola sota dos sostre. Cada matí, hi ha criatures que recorren 12 km en autobus per arribar a l’edifici assignat a la seva comunitat, encara que visquin a poca distància de l’altre edifici.

No tan sols els alumnes, també gran part del professorat treballa a ambdós edificis de l’escola. Goran ensenya Geografia a Kravica i després recorre els 12 km per traslladar-se a Konjević Polje. Canvia lleugerament l’enfocament de l’assignatura d’un edifici a l’altre, com també ho fan els professors d’Història -per tant de la memòria-, i de Llengua. Tots dos edificis es troben a la mateixa entitat i per tant, haurien de regir-se pel matexi programa educatiu. Però el municipi de Bratunac i el cantón de Tuzla, que pertany a la Federació i és el més proper a Konjević Polje, han acordat que aquest edifici s’ensenyi als estudiants bosniacs en base al programa de la Federació.

Anys abans de l’esclat de la guerra, quan Nijaz i Nebojsa eren petits, van estudiar plegats. Són conscients que l’educació és essencial per a la convivència, però tot i així, amb l’actual segregació encoberta, els seus fills estan dividits. Només poden compartir informàtica, anglès, folklore i futbol, les activitats extracurriculars impulsades per Nansen Dialogue Center i heretades per un grup de mares i pares d’ambdues comunitats.

El director de l’escola assegura que va haver-hi resistències entre pares i mares per organitzar aquest grup mixte i les activitats conjuntes, però que, en canvi, entre els alumnes mai hi hagut cap problema per compartir espais i aprenentatge. “Pau significa tornar a conviure normalment entre comunitats, i per tant, aprendre plegats”, assegura Milosevic. És obvi que l’educació és un procés on intervenen múltiples actors socials, però també ho és, que per garantir el dret a relacionar-se amb l’altre, perdre la desconfiança i la rancúnia que arrosseguen alguns pares i mares, són clau els actors polítics. Quan la política escoltarà les nenes i els nens de Bòsnia i Hercegovina?

Gemma



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s