L’edifici dels franctiradors

Vista de la línia verda des de l’interior de l’edifici Barakat

Que deu pensar un franctirador abans de disparar a una de les seves víctimes, mentre la segueix per la mirilla del fusell? En deu imaginar la història, intenta endevinar-ne la vida, traçar-ne un perfil que li faci més fàcil la decisió de disparar-li? O potser fa comentaris sorneguers amb els companys? O, meticulós, pensa en la millor estratègia per generar una bona tensió dramàtica que faci més gran l’acte de la mort. O simplement no pensa en res i es dedica a prémer el gatell com qui posa cargols en una cadena de muntatge? Deu sentir angoixa abans de disparar, por a fallar, el petit plaer del repte o una certa emoció continguda? I un cop abatut l’objectiu, satisfacció, remordiments, indiferència?

Són preguntes que passen pel cap mentre un passeja per l’edifici Barakat de Beirut. Fins a 22 franctiradors podien treballar a la vegada des d’allà, tot i tractar-se d’una casa de tan sols dues plantes. La seva era una posició privilegiada. L’edifici, que ressegueix una cantonada, havia estat dissenyat de tal manera que totes les habitacions, inclús aquelles interiors, tinguessin una sortida cap al carrer, ni que fos indirecta. L’arquitecte buscava que els habitants de l’edifici participessin de la ciutat i miressin cap a ella, s’hi projectessin. Els franctiradors del Barakat van saber copsar aquesta voluntat i la van adaptar amb diligència al seu ofici. No els calia exposar-se per disparar, sinó que des d’una habitació interior podien tranquil·lament accedir al carrer. Bales que sortien d’un dormitori, creuaven el menjador i traspassaven una finestra que donava a la terrassa abans d’impactar contra la presa. No només això. Quan hi van arribar els falangistes cristians, l’edifici va ser reformat per dins per garantir-ne la seguretat dels habitants. Grans murs de fins un metre i mig de gruix plens de sorra -i amb petites obertures per treure-hi el fusell-, els protegien, sense que fossin perceptible des de fora. Per això, malgrat les marques de bales i morters a l’exterior, l’edifici i els seus components mai van ser abatuts en una guerra que va durar 15 anys.

A diferència de molts altres edificis de Beirut, que van resistir la guerra però no van aconseguir sobreviure a l’onada especuladora posterior, l’edifici Barakat segueix en peu. Va ser gràcies a Mona Hallak, una jove arquitecte beirutina. Ella va descobrir l’edifici l’any 1994 i pràcticament d’entrada en va quedar enamorada. Per una banda, per la seva arquitectura però sobretot per la Memòria en majúscules que amagaven els seus murs. Memòria de la guerra ja que l’edifici estava exactament igual com l’havien deixat els falangistes al marxar. Però també la Memòria de Beirut dels anys previs al conflicte en forma de papers, cartes, revistes, fotografies i objectes que havien deixat, com si el temps s’hagués aturat per ells un dia de 1975, els anteriors habitants de l’edifici. Durant anys, Mona va anar recopilant i ordenant aquest material a la vegada que organitzava els diumenges visites a l’edifici abandonat. Fins que un dia va passar casualment per davant i va veure que se n’havien retirat les baranes de metall, senyal inequívoc a Beirut que l’edifici seria demolit. Efectivament així li ho van confirmar: el propietari del sol hi volia aixecar un bloc de pisos. Aquell mateix dia la Mona va córrer cap a la seu del principal diari del país i una hora abans del tancament va demanar que s’hi incloés a l’edició del dia següent una foto de l’edifici i un text demanant-ne la salvació.

L’arquitecta Mona Hallak, al patí de l’edifici.

Així va començar una campanya mediàtica que finalment va acabar amb l’expropiació per part de l’ajuntament de l’edifici. I després d’encara més esforços, ha aconseguit que ho converteixin en un museu de la memòria de la ciutat. D’abans, durant i després de la guerra. Però és que, a més, l’edifici Barakat conté més simbolismes que la Mona ha anat descobrint amb el temps a través de la informació que l’edifici li ha volgut donar. “Una curiositat. Abans de la guerra, a la primera planta hi convivien en pau un palestí i al pis del costat un dentista maronita. Precisament els dos grups que van iniciar la guerra. Tanmateix, la força simbòlica de l’edifici recau en la seva arquitectura. L’edifici està clarament partit en dos grans blocs que es miren l’un a l’altre. Estan només units per un petit passadís. Però en canvi, la façana de l’edifici dóna una imatge unitària, fins i tot, a la part central, on hi ha el buit, sobre la cornisa hi havia col·locada una barana perquè des del carrer no es pogués veure aquesta separació. Així és Líban, unitari de portes cap a l’exterior, però completament dividit un cop ho veus des de dins”.

Oriol


2 comentarios on “L’edifici dels franctiradors”

  1. […] un cas el futur Museu de la Memòria de la Ciutat de Beirut. Com us explicàvem durant el rodatge al Líban, gràcies als esforços de l’arquitecte Mona Hallak, el museu recuperarà l’edifici Barakat […]

  2. […] L’edifici dels franctiradors GA_googleAddAttr("AdOpt", "1"); GA_googleAddAttr("Origin", "other"); GA_googleAddAttr("theme_bg", "fafafa"); GA_googleAddAttr("theme_border", "cccccc"); GA_googleAddAttr("theme_text", "000000"); GA_googleAddAttr("theme_link", "ca1e00"); GA_googleAddAttr("theme_url", "e94325"); GA_googleAddAttr("LangId", "19"); GA_googleAddAttr("Tag", "bosnia"); GA_googleAddAttr("Tag", "comunicacio"); GA_googleAddAttr("Tag", "liban"); GA_googleAddAttr("Tag", "periodisme-de-pau"); GA_googleAddAttr("Tag", "periodisme-social"); GA_googleFillSlot("wpcom_sharethrough"); Like this:LikeBe the first to like this post. […]


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s