الحرب لم تنته بعد (La guerra no s’ha acabat)

El pitjor que li pot passar a un país en pau és estar encara en guerra. El primer que vaig fer en arribar al Beirut somiat i imaginat mil cops, va ser entrevistar a la presidenta del Comitè de Familiars de Desapareguts del Líban, Wadad Halawani. “La guerra no s’ha acabat. Porto 29 anys buscant el meu marit desaparegut i per mi això no és la pau. Aquest país és una bomba de rellotgeria a punt d’explotar. Aquí no hi ha cap reconciliació entre les víctimes i els botxins”, m’escup a la cara amb el convenciment de qui ho ha perdut tot menys el coratge, la dignitat i la capacitat de lluita.

 

Sense encara entendre gaire res i sota l’efecte de l’esgotament, vaig continuar escoltant la veu dels qui no tenen veu al Líban cartró pedra, amnèsic i panxacontent. “Ells volien que oblidéssim i no preguntéssim més pels nostres familiars. Però no ho hem fet ni ho pensem fer”. La Wadad acaba, es treu el micro, s’aixeca, s’acomiada amb un somriure, agafa les coses i se’n va caminant tota sola.

Aquí, l’informe d’Amnistia Internacional sobre els desapareguts al Líban.

Sergi Picazo



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s