El dolor no és de ciment

“Stop Solidere” oneja a la façana de l’Hotel Sant George de Beirut, precisament on varen assassinar l’exprimer ministre Hariri el 2005. L’empresa de reconstrucció Solidere sembla imparable i durant els darrers any ha transformat Beirut enterrant la història sedimentada en les pedres. Amb un centre històric reconstruit i privatitzat, ara, aquesta empresa també vol comprar l’hotel.

El soroll dels trabucs i dels martells mecànics és incessant. Ensorren edificis carregats d’història i n’aixequen de nous plens d’amnèsia. Solidere, creada per Hariri, ha rebut crítiques per no respectar els drets dels antics propietaris i pels beneficis generats en base a l’especulació. Tot i que aquesta empresa sembla entossudida en esborrar així les petjades de la guerra, segons Reina Sarkis, “la guerra sempre és en cada persona”. Aquesta psicoanalista i investigadora es dedica a l’assistència psicològica i és una de les impulsores d’una futura comissió de la veritat al país.

Segons Reina Sarkis, “no pots demanar a algú que superi el passat si forma part del seu present”. Això ja dóna pistes del que Solidere no ha aconseguit reconstruir. Les noves façanes no han permès als libanesos superar els dies de la guerra i, actualment, l’única confluència col·lectiva, segons Sarkis, és “la desconfiança en l’altre i la por a un nou conflicte”. La psicoanalista tracta persones que pateixen trastorn per estrès postraumàtic. A la majoria d’elles les envaeeix una sensació d’inseguretat i per aquesta raó “moltes no surten del seu barri, on conviuen persones de la mateixa comunitat, i repeteixen patrons”.

Bona part ha decidit fer teràpia després d’haver sigut detingudes durant la guerra i traslladades a presons de Síria, on van patir tortures. Precisament, un dels pacients de Reina Sarkis, Ali Abou Dehn, a qui vam conèixer aquests dies, comença ara un teràpia de grup després d’haver patit una durísima detenció entre 1987 i 2000 a Síria. El dolor i la memòria no s’esmicolen com el ciment.

Gemma.