La lucidesa del captiu

Ali Abou Dehn, a casa seva. Hi té una estàtua de la Justícia,
amb un dels braços de la balança trencat.

“La presó va ser una bona experiència, tot i que no la desitjo a ningú perquè es pateix molt: aïllament, tortures, desesperança. Però tot i així, en vaig sortir essent millor persona que quan hi vaig entrar”. Així resumeix Ali Abou Dehn els 13 anys que va passar tancat a presons sirianes. Va ser segrestat el 1987, mentre passejava pel seu barri amb la seva dona i la seva filla. El motiu: era combatent contra l’ocupació siriana del Líban.

La guerra al país del cedre va ser atípica, un conflicte de tots contra tots. De fet, hi ha qui diu que dins l’anomenada guerra civil s’hi van lliurar fins a 27 petites guerres. Així, mentre en altres poblacions i altres moments, cristians i drussos s’havien massacrat, aquell 1987, l’Ali, drus, lluitava juntament amb els cristians del seu barri per fer fora els ocupants del país veí.

Ho va pagar. “Sempre havíem pensat que era millor que et capturés Síria que Israel. En el fons, els sirians eren els nostres germans. Però Israel no va tractar mai els seus presoners amb la crueltat amb què Síria ens va torturar”.

A primera vista, la seva imatge no quadra amb la d’algú que ha patit captiveri i tortures durant tant de temps. Tot ell transmet serenitat i pau i, darrere unes gruixudes ulleres, els seus ulls són vius i alegres. La seva gran panxa, que diu que ja tenia durant la guerra i va perdre durant els anys de captiveri, fan difícil imaginar-lo com un àgil combatent. Tanmateix, el seu relat dels anys de presó no deixa lloc a dubtes. No escatima exemples. Necessita explicar els sofriments passats com a mesura per intentar-ho superar.

Ja fa més de deu anys que va ser alliberat -dins d’una amnistia col·lectiva (però limitada) decretada per Bashar Al-Asaad quan va pujar al poder-, però mai no va rebre ajuda, reparació o atenció psicològica per part de l’estat libanès. “Si aquí dius que vas al psicòleg, la gent t’etiqueta ràpidament com a boig”, assegura. Però la teràpia és necessària, explica. No només per allò patit durant els anys de presó, sinó també pel xoc que suposa el retorn a la vida. Descobrir, per exemple, que la filla de set anys que havia deixat, ara era una dona casada. O que els telèfons van passar a ser mòbils i una eina anomenada internet revolucionava la comunicació. Massa novetats de cop. Tot i així, ell es considera afortunat, ja que la seva dona no va perdre mai l’esperança que seguís viu i va esperar-lo. D’altres companys no van tenir aquesta sort i quan van sortir de presó no els quedava res, explica.

Tots ells inicien ara una teràpia col·lectiva amb la psicòloga Reina Sarkis, qui ha hagut de lluitar molt per aconseguir fons pel programa. Esperen amb això trobar una mica de pau interior: “Necessitem que algú s’acosti a nosaltres des del respecte per allò viscut, no des de la superficialitat amb què sempre se’ns dirigeixen els amics que no ho han patit. Només així podran accedir al nostre cor i extirpar-nos-en el dolor”. La teràpia col·lectiva a més, ha de servir perquè puguin confrontar entre ells les experiències passades.

Ali diu que durant els primers dos anys i mig d’empresonament va estar en una cel·la d’aïllament de poc més de dos metres quadrats, completament sol i en la més absoluta foscor. Explica que va escapar de la bogeria a través del diàleg amb Déu. Hi discutia sobre la seva vida anterior, o sobre la gent que havia matat durant la guerra. Déu, explica, li retreia amb bons arguments les morts que havia causat -sempre hi ha una alternativa, diu que li deia-. Sempre el convencia. Així és com en va sortir millor persona.

I malgrat que per un ateu com jo aquelles paraules sonaven llunyanes, vaig entendre perfectament la lúcidesa de la seva evocació.

Oriol


2 comentarios on “La lucidesa del captiu”

  1. oriol dice:

    molt bé uri, molt ben escrit i la història interessant.
    seguiu així!

  2. […] patides a les presons síries i sobre com afrontar la pau “oficial” al Líban d’avui. La situació d’Abou millora dia rere dia. Però, encara ara, els tretze anys de presó i maltractaments li causen un […]


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s