Geografia sentimental de Beirut

Beirut ha estat en els darrers quaranta anys una ciutat fetitxe de periodistes i bohemis, llunàtics i activistes polítics, terroristes i escriptors, monges i imams, lliurepensadors i comerciants, turistes saudites i Maruja Torres, riquíssims i homosexuals, esquerranosos i falangistes. Per aquí hi ha passat tothom. Escriptors com Amin Maalouf, cantants com Mika, actors com Keanu Reaves o crítics com Elias Khoury han nascut aquí; periodistes com Robert Fisk o Tomás Alcoverro encara hi viuen. D’ella se’n parlen meravelles. La París del Mediterrani -eufemisme indesxifrable- ha viscut hores de joia, d’excessos i, sovint, de massa literatura.

Beirut també ha estat aquests darrers quaranta anys el centre dels conflictes de la regió. Ni Jerusalem ni Tel Aviv, ni Damasc ni el Caire. El lloc més conflictiu de l’Orient Pròxim té nom i cognoms libanesos. El país va viure una cadena de guerres -civils i d’invasions exteriors- entre 1975 i 2000, massacres com les dels camps de refugiats palestins de Sabra i Chatila, uns 200.000 morts, un milió de persones ferides -la meitat, amb alguna minusvalidesa-, unes 17.000 desaparicions, assassinats polítics a tots els bàndols i, per acabar de completar el quadre, ocupacions militars de grans zones del país -per Israel i per Síria-. 

Avui Beirut és la capital àrab més rara del món àrab. És un lloc estrany; a vegades, un no-lloc; a vegades, sembla en vies de desaparició, d’altres, renaixent de les cendres. L’antiga divisió Est i Oest de la guerra ha desaparegut oficialment, però les fronteres s’aixequen entre els barris residencials a tot luxe -molts d’ells cristians, però també sunnites- i els paupèrrims suburbis, molts d’ells xiïtes i a les zones controlades per Hizbolà. Avui la Línia Verda, línia de franctiradors i cotxes bomba que separava l’Est cristià de l’Oest musulmà, és una avinguda èbria de contaminació i llums de neó que acaba en una mesquita de cartró pedra il·luminada tota la nit. Beirut ha donat el pitjor i el millor en els últims 40 anys. Viu de pressa, s’ho gasta tot, com si fos l’últim dia, després de tantes guerres libaneses.

El periodista Tomás Alcoverro, amb qui vam compartir un tertúlia de transgressió l’última nit del rodatge al Líban, la defineix així: “Beirut viu entre el surrealisme i la tragèdia”. Tal qual. Entre els molts surrealistes beirutís, el més inversemblant es dóna a barris com el Downtown, l’antic centre històric destruït primer per la guerra i després pels bulldozers de l’empresa de l’exprimer ministre Rafiq Hariri, i que ara està reconvertit en barri de luxe, restaurants i botigues de moda com si d’un Dubai qualsevol es tractés. I, entre les moltes tragèdies, la més cruel la pateixen a Sabra i Chatila, els dos barris beirutís que van néixer dels camps de refugiats palestins: als estrets carrerons enfangats, amb molts cables i poques clavegueres, hi malviuen famílies senceres de refugiats que ja no són ni d’aquí ni d’allà.

La història del Líban és, en definitiva, una història de guerra, sang i llàgrimes; però també una història de literatura, glamour i ampolles de xampany. La ciutat, segons diuen, esclatarà qualsevol dia en una nova guerra. “És una bomba de rellotgeria”, ens repetien cada dia els entrevistats del documental. Però, enmig de tot això, com un raig de llum, desenes d’activistes per la justícia, la memòria i la reconciliació es trenquen la cara diàriament per un futur Líban en pau. Insha’Allah.

Sergi Picazo

 

Quatre lectures recomanades sobre la guerra i la complexitat del Líban.

Pity the Nation, Robert Fisk

El Decano. Tomás Alcoverro

Identidades asesinas. Amin Maalouf

Me acuerdo, Beirut. Zeina Abirached



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s