Massacres

El documental Massaker és un material únic sobre la matança als camps de refugiats palestins de Sabra i Chatila a Beirut. L’any 1982, entre 700 persones, segons Israel, i 3500, segons fonts palestines, van ser assassinades per les milícies cristianes libaneses amb la complicitat israeliana. Als camps ara també hi viuen sirians, libanesos i migrants asiàtics perquè els preus i l’habitatge són assequibles. Encara hi són els carrerons laberíntics i les cases apilonades, el mercat en ebullició i les fotografies de Iàsser Arafat. Des del mes de maig, les parets també parlen dels joves assasssinats per Israel a la frontera. Quan van morir, commemoraven la Nakba, paraula que pels palestins significa el Desastre: l’aniversari de la declaració de l’Estat d’Israel i l’inici d’una guerra que va comportar l’expulsió de milers de palestins de la seva terra cap a països com Líban o Jordània, on es converteixen en refugiats.

Massaker documenta la matança de 1982. Ho fa sense una sola imatge dels camps de refugiats. Només se succeeixen les confessions dels botxins, en alguns moments desputllats de qualsevol humanitat i amb unes ràfagues de detalls que electrifiquen. Monika Borkam i Lokman Slim són els realitzadors d’aquesta pel·lícula i pertanyen a l’organització Umam documentation and research, la nostra contrapart al Líban. Massaker, Vals con Bashir d’Ari Folman o Cuatro horas en Chatila de Jean Genet, publicat al Revue d’Etudes Palestiniennes, documenten des de diverses perspectives aquella atrocitat.

Tres anys més tard, el 1985, la comunitat palestina de Sabra i Chatila pateix un altra matança. A la primavera, el moviment xiïta Amal, amb el recolzament sirià, va atacar els camps de refugiats per destruir la presència militar de la l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP). L’assassinat d’unes 500 persones va marcar l’inci de l’anomenada Guerra dels Camps. Cap rastre documental d’aquella matança, però sí un testimoni. Youssef, un palestí que ens va guiar pels camps en la nostra visita, va quedar greument ferit aquella primavera de 1985. S’en va sortit gràcies al seu trasllat a Barcelona on va rebre un tractament a la clínia Barraquer. Li falta un ull i camina amb un bastó que agafa amb la mà esquerra perquè la dreta la té paralitzada. Quan el vam conèixer, preníem un cafè a Chatila, davant d’una pantalla de plasma, colpits pels atacs de l’exèrcit israelià als palestins que, aleshores des de Síria, es manifestaven a la frontera amb Israel, als Alts del Golan.

El Youssef va sobreviure a la massacre falangista del 82, els terribles rastres de guerra del seu cos pertanyien a l’atac xiïta del 85. Mentre ens ho explicava, Al Jazeera retransmetia en directe l’assassinat d’altres palestins a la frontera. Aquesta vegada era 4 de juny de 2011.

Gemma




Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s