Periodisme per la pau? Què carai és això!

Fa uns anys ja, el periodisme per la pau va injectar-se, de cop i a contracorrent, a les nostres venes. El culpable va ser el periodista i mestre de periodistes Xavier Giró. Ell va ser el primer a qui vaig sentir dir que, en comptes de “corresponsals de guerra”, la premsa hauria de tenir “corresponsals de pau”. Ell va ser el primer a qui vaig sentir dir que els periodistes, en comptes de subratllar tota violència, odi i enfrontament –malgrat fos per criticar o denunciar-, haurien d’escriure tot impulsant valors de pau i reconciliació quan expliquen els conflictes. Però, clar, ¿com fer-ho quan et toca escriure per a un mitjà de comunicació? Uff, difícil, però no impossible.

El projecte Després de la Pau és un projecte periodístic que vol posar l’èmfasi en les iniciatives de pau, reconciliació, memòria i justícia que han sorgit en països que han patit violències internes extremes i sagnants en els darrers 40 anys. Podríem haver anat allà –a Bòsnia, o al Líban- i posar el focus sobre la violència que encara resta, l’odi que encara passeja pels pobles o els silencis que criden més del que callen. Sería lícit, sería periodístic. Tanmateix, hem optat per anar-hi –a Bòsnia i al Líban- per posar el focus en els processos de reconciliació entre comunitats o en les iniciatives per la memòria de l’horror. Tot i admetre que l’odi, la violència i la injustícia continuen presents, la sèrie dels documentals Després de la Pau optarà per mostrar l’altra cara de la moneda.

Generalment, els periodistes acostumem a cobrir, de manera profunda i extensa, les guerres. En canvi, pràcticament cap periodista s’interessa per anar a cobrir les paus. Durant anys i anys, les guerres al Líban (1975-1990) o a Bòsnia (1992-1995) van ser retransmeses quasi en directe per centenars de “corresponsals de guerra”. Un cop signats els acords de pau, la majoria dels periodistes va decidir o va ser obligada a tornar cap a casa o viatjar a altres racons bèl·lics del món. Ara, però, 15 o 20 anys després, algú havia d’anar a fer periodisme sobre la pau.

Després de la Pau mostrarà, a partir de la propera tardor, què s’ha fet i què no s’ha fet en els processos de pau, reconciliació i memòria a Bòsnia i Líban. Sense jutjar si és bo o dolent. Volem posar l’accent sobretot en aquelles iniciatives que sí han funcionat; i, en canvi, no volem magnificar –tot i que no amagarem- el que no ha funcionat. El periodisme de pau és un camí llarg, difícil i complicat. Esperem arribar-hi, i que el professor Giró ens doni el vistiplau.

Sergi Picazo

Enllaços recomanats:

– Què pensa el professor Xavier Giró sobre la pau i la violència? 

– Màster La Comunicació dels Conflictes Socials i Internacionals, dirigit per Xavier Giró i Antoni Castel.

---