“No hi ha una memòria col·lectiva per això cal una Comissió de la Veritat”

Plaça dels Màrtirs, Beirut.

La psicoanalista Reina Sarkis porta anys investigant els processos engegats en la recerca de la pau a diferents països que han viscut conflictes armats. Un dels casos paradigmàtics que ha estudiat és el de les Comissions de la Veritat de Guatemala. L’objectiu de Sarkis és intentar aplicar al seu país, el Líban, les eines que millor s’adaptin a la idiosincràsia d’una de les societats “més complexes de l’Orient mitjà”. A continuació, un extracte de l’entrevista realitzada el passat juny a Beirut.

Quins passos són necessaris per assolir una pau real?

El Líban necessita una comissió de la veritat. És important esbrinar si la gent està preparada ja que és difícil demanar a algú que torni al passat quan el passat forma part encara del seu present i molt probablement part del seu futur. Els libanesos tenen la impressió d’estar farts de tornar als dies de la guerra però realment mai ho hem fet. Mai ens hem aturat i hem intentat entendre què va passar, per què ens vam fer això a nosaltres mateixos,… Com a ciutadans, com a nació, necessitem parar i pensar per estar segurs de que les causes que van provocar la guerra civil no estan encara actives.

 No voler tornar és senyal de superació?

 No, els libanesos no han superat en cap àmbit els dies de la guerra, no hem après cap lliçó sobre el nostre passat violent. Una prova és que les noves generacions reprodueixen les posicions i opinions que es repetien durant la guerra. Ens governen els mateixos líders. En comptes de lluitar per evitar una nova guerra, el missatge intrínsec dels líders és que hauríem de tornar a la guerra però aquest cop de manera diferent per tal de guanyar-la. La repetició de posicions evita que trenquem el cercle en que ens trobem. I la repetició és transgeneracional: els pares i la generació de la guerra transmeten als seus fills, que ara són adolescents i joves, que el que ells pensen és el correcte i assenyalen qui està equivocat i qui és l’enemic.

 Com s’explica la guerra a aquestes noves generacions?

A les escoles la Història acaba el 1943 quan el Líban aconsegueix la independència de França. Així, bàsicament, tens unes quantes generacions que creixen sense aprendre la seva Història contemporània. No tenen diferents versions de la guerra ni tan sols una versió oficial, només hereten el que els seus pares oralment els hi transmeten. No hi ha una memòria col·lectiva per això és tan necessària una Comissió de la Veritat. L’única cosa que és col·lectiva entre els libanesos és la por, a un altre conflicte i a l’altre.


One Comment on ““No hi ha una memòria col·lectiva per això cal una Comissió de la Veritat””

  1. […] acabar la guerra del Líban i fa quasi onze anys que Abou va ser alliberat. Tanmateix, com conclou Reina Sarkhis, “els libanesos no han superat encara els dies de la […]


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s