25 pautes per entrevistar a víctimes de la violència

Dones que van ser violades diverses vegades, familiars que busquen i esperen els seus desapareguts dècades després que els perdessin de vista, presoners que han patit tortures indescriptibles. Dolor, ràbia, tristesa, culpa, perdó…

Durant els rodatges a Bòsnia i el Líban dels documentals ‘Després de la pau’, hem entrevistat víctimes de les cruentes guerres que van patir aquests dos països. També hem conegut activistes per la pau, psicòlegs, analistes polítics, però passats els mesos, els moments que més recordem són les estones al costat de les víctimes, l’agraïment perquè comparteixin amb nosaltres el seu dolor, la feina del seu dia a dia per superar experiències que no haurien de tornar a repetir-se i així poder explicar-vos-les de tornada a Barcelona. 

No hi ha una entrevista igual que una altra, de la mateixa manera que no hi ha una recepta o una fórmula ideal per afrontar una entrevista d’aquest tipus, però els companys del blog Clases de Periodismo, escrit per periodistes peruans, han fet un llistat amb 25 pautes per entrevistar víctimes de la violència . 

Segons indiquen al blog, el grup de periodistes mexicans que conformen la Red de Periodistes de a Pie va organitzar el curs ‘Com ser corresponsal de guerra’, en què Judith Matloff, professora de periodisme a la Universitat de Columbia i col·laboradora del The New York Times, va oferir les següents pautes, que també podeu escoltar en un vídeo on surt la mateixa Matloff explicant-les.

1. Quan et trobis davant les víctimes, fes preguntes obertes que ajudin la persona a relatar la seva vivència.

2. Pots utilitzar preguntes com: Saps que va passar? Recordes el que va passar?

3. Tingues cura de la postura corporal: molts reporters acorralen les víctimes aproximant-se més del que cal. Situa-t’hi davant i donant-li l’espai suficient.

4. Assumeix una actitud relaxada; recorda que un reporter ansiós és un reporter perillós.

5. Buscar calidesa en les trobades; quan un és càlid, l’altre ho percep.

6. No facis preguntes com: “A la meva empresa li interessa la teva història”, ja que això podria fer sentir a la víctima com un objecte de morbo.

7. Ans al contrari, mostra un interès genuí en la problemàtica i com a través del seu relat es pot entendre la realitat.

8. Evita les preguntes banals que només reactivin el terror que va viure la víctima.

9. Mai no preguntis: Com se sent?

10. Mira la persona als ulls i tracta de tenir la ment en blanc. En aquests moments, evita el soroll intern de la teva ment.

11. Concentra’t en el relat de la víctima i deixa de banda l’hora del tancament, la transmissió en viu o el contacte amb el teu mitjà on line.

12. Apaga el telèfon mòbil.

13. Respecta la dignitat de la persona i no interrompis el relat.

14. El reporter ha de tenir clar el context i els usos i costums de la zona on visitarà les víctimes.

15. Per saber si has comprès la informació de la víctima, torna una mica enrere per clarificar i pregunta: Vostè m’ha dit que en aquesta data anava en aquest cotxe a aquesta hora? Això permetrà certificar també les dades del relat.

16. Porta sempre un exemplar de la feina que dus a terme. Moltes víctimes no coneixen –i no tenen l’obligació de fer-ho- l’empresa de comunicació a la que representes. Per això és bo mostrar físicament la teva feina.

17. Quan parlis amb una víctima, evita fer fotos de la cara, tracta de demostrar el dolor d’altres maneres.

18. Mai no incrementis l’emotivitat de l’entrevista amb expressions com “a vostè li faria molt de mal la mort de…”

19. Recorda que la teva feina no és jutjar, sinó explicar la realitat.

20. Dóna l’oportunitat a la víctima d’interrompre el relat si no desitja continuar. Pots proposar: “En el moment que vostè ho decideixi, continuem conversant…”.

21. No donis consells ni creïs falses expectatives sobre l’ús que donaràs a la informació. Les víctimes han de saber que hi ha coses que no pots controlar.

22. La víctima ha de saber que també aniràs a buscar la contrapart per tenir tots els fils de la història.

23.. La transparència amb les víctimes és bàsica: Mai no li digues mentides i després li revelis que ets periodista.

24. Has de fer-li saber que la seva història és només una part del trencaclosques.

25. Aprèn a escoltar més i preguntar menys.

Unes instruccions que afegirem al nostre bagatge, del qual hem après també algunes lliçons, com deixar a l’entrevistat que parli tant com necessiti de la seva tragèdia i del seu dolor, encara que no li haguem demanat i ens interessi que ens expliqui com és la seva vida actual. O que ens és impossible restar impassibles a les històries, tot i el filtre que posa entre elles i nosaltres la càmera o la llibreta amb preguntes: no som, ni volem ser, impermeables als sentiments dels nostres entrevistats.

 

No hi ha receptes, però nosaltres tenim una màxima en aquestes entrevistes: Respecte, molt de respecte, i tots els silencis que calguin.



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s