Les diferents cares de la memòria al Líban

La memòria és una de les potes coixes de la taula de la construcció de pau del Líban. Ho veureu al nostre documental ‘Després de la pau’ dedicat al país. L’absència d’una política real oficial, però, no significa que no s’hi hagi fet res, sinó que hi ha alguns exemples.

N’és un cas el futur Museu de la Memòria de la Ciutat de Beirut. Com us explicàvem durant el rodatge al Líban, gràcies als esforços de l’arquitecte Mona Hallak, el museu recuperarà l’edifici Barakat que, situat en ple mig de la línia verda que separava els fronts, allotjava durant al guerra els franctiradors cristians maronites. 

Un exemple una mica més exòtic –i que per a alguns simbolitza el tarannà de la societat libanesa- és el de la discoteca B018. Situada on fa uns anys hi havia un camp de refugiats que va allotjar 20.000 evacuats durant la guerra, l’espai també va ser escenari d’una matança l’any 1976. Construïda al subsòl, “sortint de les entranyes de la terra”, l’element més característic de la discoteca és el seu sostre mòbil, que s’obre amb la sortida del sol, i que deixa entrar les llums de la ciutat reflectides en un gran mirall. 

La discoteca BO18 és la primera obra de l’arquitecte libanès Bernard Khoury, de qui podeu llegir una entrevista al suplement cultural de El País d’aquest darrer dissabte. 

Nosaltres hi vam passar una estona una de les últimes nits al Líban. No hi vam poder fer l’entrevista desitjada, però aquesta ja és una altra història…



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s