La presentació a Barcelona genera un interessant debat entre especialistes en construcció de pau

La sèrie de reportatges ‘Després de la Pau’ es va presentar a Barcelona dilluns 28 de novembre, amb una projecció-debat al Col·legi de Periodistes.

El debat posterior a la projecció, centrat en la qüestió dels processos de pau, memòria i reconciliació, va servir per preguntar-se com conviure amb l’antic enemic, com poden perdonar les víctimes i com es pot fer més memòria d’allò que va passar. Com el públic era majoritàriament especialista en l’àmbit de la pau, però, les reflexions van ser molt diferents a les de la presentació del CineBaix, ja que tenien un punt de vista més aviat acadèmic i professional.

A la sala no hi cabia ni una agulla. L’acte de ‘Després de la Pau’ al Col·legi de Periodistes va reunir, entre una setantena de persones, a institucions, activistes per la pau i periodistes especialitzats en conflictes. Hi van assistir experts en construcció de pau com ara el president de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Rafael Grasa; l’adjunta a la direcció general de Cooperació de la Generalitat de Catalunya, Aouatif Stitou; el professor de Periodisme de la UAB especialitzat en conflictes, Xavier Giró, i membres d’institucions com ara la Fundació per la Pau, el Centre Delàs, la Federació Catalana d’ONGD i la Federació d’ONG per la Pau, a més de periodistes especialitzats, com el corresponsal de TV3 Joan Roura.

L’acte va començar amb la presentació del projecte i dels reportatges:  ‘Bòsnia, la pau dividida’ i ‘Líban, pacte de silenci’. Els agraïments principals van ser pel finançament de l’Agència Catalana de Cooperació i el suport de la Fundació Quepo (Gràcies, de nou!).

Després de la projecció, el protagonisme va ser per als assistents. El professor de periodisme i director del Màster La comunicació dels conflictes armats internacionals i els socials, Xavier Giró, va obrir el debat amb una reflexió sobre el cost -econòmic, humà i de recursos- de cobrir notícies sobre la construcció de pau als mitjans de comunicació. ‘Després de la Pau’ és, per tant, una excepció, una esquerda, una oportunitat. “A qui poden interessar aquests reportatges?”, es preguntava Giró: “O a les persones implicades en els conflictes o, si són d’aquí, a les que van treballar solidàriament”, va respondre. Aquests reportatges, segons ell, agafen una via diferent a les dues vessants habituals: “No fan ni utilitarisme ni sensacionalisme. Per aquesta raó, neden a contracorrent”. A més, segons conclou Giró, “una de les virtuts d’aquests reportatges és que no amaguen les dificultats per construir la pau”.

Enric Prat, historiador, professor a l’UAB i autor de llibres sobre el moviment per la pau, va respondre la pregunta de Giró indicant que els reportatges haurien d’interessar tant als estudiants de secundària com als universitaris. Tot i això, Prat va trobar a faltar que els reportatges expliquessin les causes perquè els estudiants puguin tenir una visió de la “realitat general del país”.

El debat es va animar ja amb la primera intervenció d’Aouatif Stitou, de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, discutida per alguns extreballadors afectats ara per un ERO d’extinció. Cenyint-se als reportatges, Stitou va dir estar “esgarrifada” pel cas que es mostra en el capítol de Bòsnia sobre l’escola que separa els nens segons la seva adscripció ètnica. També va destacar la importància de la paraula reconciliació: “Implica tornar a conciliar, i de vegades ja no hi havia conciliació abans”.

Pepe Beúnza, reconegut per ser el primer insubmís polític a l’Estat espanyol, va qualificar els documents d’extraordinaris. “Tots som mestres en violència i aprenents de no violència, per això és tan difícil”, va explicar un dels referents de la pau catalana, ja que mentre alguns estudiem, cobrim i parlem de pau, ell la fa i la treballa cada dia.

David Minoves, exdirector de l’Agència Catalana de Cooperació, va destacar que els reportatges donen veu “a qui normalment no se’n dóna en aquest tipus de reportatges”. Precisament un dels reporters més interessants dels mitjans catalans, Joan Roura, especialitzat en el món àrab i musulmà, va afegir al que deia Minoves que els resultat dels reportatges és “excel·lent” sobretot comptant que es tenien “uns mitjans limitats –menys dels que tenim nosaltres quan treballem a TV3-”.

Roura va introduir el matís que, segons ell, “la gent que surt als reportatges demanant i treballant activament per la pau -com a mínim al Líban o a Israel- són un 1% de la població”. Tanmateix, Ana Vilellas, de l’Escola de Cultura de Pau, va replicar Roura que els moviments per la pau en països com Bòsnia i Líban són “potser  minoritaris” però “tenen impacte en la convivència”.

Justament Francesc Mateu i Montse Santolino, president i tècnica de comunicació de la FCONGD, van subratllar la importància que els reportatges comptessin amb contraparts socials i pacifistes sobre el terreny. “En ells qui parla és el treball que fan i que han fet durant anys les ONG i la societat civil en lloc dels governs”, va concretar Santolino.

L’acte va comptar amb l’assistència d’alguns dirigents polítics catalans. A més de Stitiou i Minoves, present i passat polític de l’àrea de Cooperació de la Generalitat de Catalunya, hi van assistir representants d’Iniciativa per Catalunya com la diputada Dolors Camats i el responsable de Cooperació i Moviments Socials del partit, David Cid, a més de l’antic Comissionat de Cooperació, Pau i Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona, Manel Vila. L’ecosocialista Dolors Camats va cloure l’acte reivindicant la “utilitat” dels reportatges. Segons la seva opinió, les projeccions li ressonaven amb la situació de l’Estat espanyol, on “s’ha trigat tants anys a començar a fer una política de memòria històrica”. Les experiències de memòria, justícia i reparació a les víctimes poden ser molt útils pel cas de la Guerra Civil i el franquisme a casa nostra.

Sergi i Iolanda



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s