El valor del testimoni

“La promesa és que el llenguatge ha reconegut, ha donat recer, a l’experiència que ho necessitava, que ho demanava a crits”. Són paraules de l’escriptor John Berger impreses a l’inici de l’informe de Recuperació de la Memòria Històrica (REMHI) de Guatemala. Es va publicar el 1998 i recull el patiment (si és possible posar paraules a tant dolor) de la població guatemalenca durant 36 anys de guerra. Va esquerdar el silenci. Va recollir la veu d’aquelles persones que “ho demanaven a crits”.

El conjunt de testimonis del REMHI van aportar una dada molt valuosa: el 95 per cent dels abusos de la guerra els van cometre els militars. El 3% la guerrilla i el 2% es desconeix. D’entre la força de totes aquestes veus, històries, dolors, pèrdues i dignitat hi ha la comunitat de Plan de Sánchez, al departament de Baja Verapaz. Una de les més de 400 massacres, comunitats arrasades, no tan sols físicament. A Plan de Sánchez, com a tantes altres, l’impacte individual i col·lectiu de la violència i el terror ha estat brutal. També va arrasar els rols dins la comunitat, la cultura i la seva transmissió i va deixar el dol alterat, la desconfiança, la por i durant molt temps, el silenci.

Trencar el silenci, com varen fer les comissions de la veritat o l’informe sobre els impactes sobre la salud mental a Plan de Sánchez, de l’Equip d’Estudis i Acció Psicosocial (ECAP), donen “recer” a les persones que han patit i pateixen. Alhora, fan més possible acabar amb els impactes psicosocials que deriven de la impunitat.

Gemma Garcia

---