21 ovelles per a 21 dones

L’octubre de 1998, el Tribunal Penal Internacional Ruandès va pronunciar per primera vegada a tot el món una condemna per violència sexual en el context d’una guerra civil i va reconèixer la violació com un acte de genocidi i tortura. Que les dones ruandeses trenquessin el silenci va ser clau. Enxarxades a l’organització Sevota (Soldiarité pour l’Epanouissement des Veuves et des Orphelins Visant le Travail et l’Autopromotion), varen reunir testimonis de dones supervivents i documentació per a crear un precedent legal històric.

Fa dos dies, en un petit poble a la vora de Gitarama, Sevota va lliurar 21 ovelles per a 21 dones. Nosaltres hi vam ser per registrar-ho i per poder-vos-ho mostrar. Les ovelles es convertiran en un mitjà de subsistència per un grup de ruandeses que van patir violacions durant el genocidi del 1994. I alhora, representen una responsabilitat i reafirmen la capacitat de tirar endavant. Sevota treballa des de mitjans dels noranta amb dones víctimes de crims sexuals i els seus fills. L’organització lluita perquè les dones recuperin la confiança en si mateixes, aconsegueixin ingressos, i amb tot, puguin transformar les seves vides. La fundadora de l’organització Godelieve Mukasarasi –a qui vam entrevistar- ens explica que l’empoderament de les dones és un eix fonamental. També ho és la recerca de la justícia i la reparació. Al cap i a la fi, és difícil que sobrevisqui l’empoderament sense reparació o la reparació sense justícia. Sevota es nodreix de 2.000 dones, però a Ruanda un total de 250.000 dones van ser violades i segons Sevota, 60.000 van ser infectades per la sida.

L’ús deliberat i sovint impune de la violència sexual com a arma de guerra és habitual a països en conflicte. Aconsegueix intimidar, crear terror polític, humiliar i aïllar, uns efectes que es carreguen duren anys i deriven en inesborrables seqüeles psicosocials. Segons Godelieve Mukasarasi, ferm defensora dels drets de les ruandeses, el 80% de les dones violades durant el genocidi a Ruanda del 94 pateix un trauma perpetu. Des de Sevota ofereixen teràpia psicològica a les dones i alhora intenten que superin l’estadi de víctimes i tornin a ser dones que es valguin per elles mateixes. Potser les 21 ovelles per a 21 dones seran una anècdota enmig de tant sofriment, però el que és segur és que apunta directament cap a la dignitat, els drets i la independència de les dones.

Gemma Garcia



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s