Descans a la mirada

El cementiri La Verbena, a Ciudad de Guatemala, està en una tranquil·litat absoluta. Són les nou del matí d’un dimarts, i pràcticament no hi ha visitants.  La imatge contrasta amb la intensa activitat que es desenvolupa a una precària construcció d’obravista i  plaques metàl·liques, a la part final del cementiri. És  una base de campanya de la Fundación de Antropología Forense de Guatemala (FAFG). Una vintena de persones hi treballen netejant restes humanes, identificant-les, classificant-les  i preparant-les per enviar al laboratori  d’anàlisi genètica, enmig de la fortor de les restes humanes. Busquen principalment esquelets amb marques d’haver sofert violència, com trets al crani. Al mig del laboratori, que recorda a una excavació arqueològica, un forat d’uns tres metres de diàmetre i parets de ciment d’on els forenses ja han extret uns centenars de cossos. Han arribat a vuit metres de profunditat dels vint que pot tenir-ne. És una fossa comuna.

Base de la FAFG al cementiri de la Verbena.

“La pau, per mi, és quan veig que la mirada d’un familiar de desaparegut que per fi descansa per primera vegada després de molt temps”. Aquesta és la curiosa definició que Freddy Peccerelli, director executiu de la Fundación, fa de la pau. D’això va la seva feina. El conflicte a Guatemala va deixar gairebé 45.000 persones desaparegudes, tant de massacres perpetrades per l’exèrcit a les zones rurals (principalment de població indígena) com militants d’organitzacions polítiques i guerrilleres de les zones urbanes.  I la majoria d’aquests cossos van anar a parar a fosses comunes.

Trenta anys després, només s’han exhumat entre 5.000 i 6.000 cadàvers. “Nosaltres existim perquè l’Estat no ha fet la seva feina”, explica Peccerelli. Fins el 2007, el govern de Guatemala no va crear un organisme dedicat a la cerca i recuperació de les restes dels desapareguts, l’INACIF. Llavors, ja feia 15 anys que l’Equipo de Antropología Forense de Guatemala –embrió de la fundació- funcionava. A partir d’un grup de gent de la societat civil interessat en el tema. “No hi ha una política d’estat sobre el tema, no ha existit fins avui. Mai li ha interessat”, afirma. De fet, la Fundació no rep cap tipus de suport econòmic de l’Estat, tot i tenir un conveni de col·laboració amb el Ministeri Públic per coordinar les exhumacions. Els seus ingressos provenen de la cooperació, principalment dels Estats Units. Malgrat la precarietat, la Fundació ha creat un laboratori de primera categoria que li permet fer anàlisis d’ADN per identificar les restes i poder-les entregar a les famílies.

Cartells de desapareguts en un mur.

Les fosses comunes són encara avui dia una de les vergonyes tapades de l’estat guatemalenc, que mai va depurar els seus cossos de seguretat, que va fer de les desaparicions i les massacres una política oficial a les dècades dels 70 i els 80 i que ha permès que els responsables romanguessin impunes. Un exemple clar és l’actual president del país, Otto Pérez Molina, qui va ser responsable d’operatius a àrees rurals durant els vuitanta. Tanmateix, deia Alberto Fuentes de l’AHPN que Guatemala s’assembla al Macondo imaginari de Garcia Márquez, perquè certes coses de caràcter màgic o surrealista només es podrien donar a aquests dos llocs. Així, per una banda, l’estat ha ignorat històricament el tema de les exhumacions. Aquest institut, a més, ha rebut acusacions, inclús des de l’estament judicial, de bloquejar els processos judicials contra els perpretadors perquè si bé exhumen, no compleixen amb la seva tasca de realitzar peritatges i anàlisis forenses. Per altra banda, però, l’estat ha permès a la FAFG tirar endavant la seva tasca a llocs tant sensibles com una base militar a Cobán, al nord del país. En poc temps, ja hi han exhumat més de 250 cossos, demostrant així la implicació directa de l’exèrcit en crims contra la humanitat.

La tasca de l’equip de 146 persones que actualment treballen en els diversos projectes de la Fundació ha permès tirar endavant processos judicials i retornar la identitat a les restes XX, com així anomenen a Guatemala aquells cadàvers no identificats. Una funció essencial en un país on bona part de les víctimes eren indígenes, per qui conèixer el lloc de repòs dels seus ancestres és especialment important. En definitiva, ha permès que en la mirada de molts guatemalencs s’hi reflecteixi, de nou, i per fi, una mica de descans.

Text: Oriol Andrés
Fotos: Carles Castro


One Comment on “Descans a la mirada”

  1. […] sabies que que a Guatemala, com en molts conflictes, encara hi ha moltes restes de persones desaparegudes en fosses comunes, però et sorprendrà que arribessin a ser 45.000, la meitat de tots els desapareguts de […]


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s