Víctima o supervivent?

Són un grup de quinze persones. Totes dones, amb excepció de dos homes. Estan assegudes en cercle sota una porxada, i corre una brisa fresca d’un tapat dissabte al matí a Rabinal. Són supervivents de massacres, familiars de víctimes d’allò que a Guatemala s’anomena el “conflicte armat intern”, la guerra. Són, doncs, víctimes també. Un altre tret comú: totes les persones presents són indígenes. Durant la dècada dels vuitanta, l’exèrcit va aplicar la tàctica de terra arrasada en què, sota el pretext d’eliminar la guerrilla, va dur a terme allò que molts consideren un genocidi contra el poble maia, amb massacres indiscriminades a moltes poblacions. La majoria de les assistents d’avui, però, són afortunades, ja que han pogut recuperar els ossos dels seus familiars assassinats i inhumar-los.

Estrès posttraumàtic greu i crònic, dol alterat, accessos de còlera, sentiment de culpabilitat, plor o ensurt -que en la cultura maia és quan l’ànima es desvincula del cos- són alguns dels símptomes que encara arrosseguen els familiars de les víctimes i els supervivents a les massacres, segons explica Nieves Gómez, psicòloga d’ECAP (Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial). L’atenció psicosocial després del conflicte ha estat mínima, deixada en mans de les ONG. El fet que la societat guatemalenca actual hagi passat pàgina i doni tan poc pes a la memòria d’aquestes víctimes fa el dolor més profund.

La casa on es troben és la seu d’ECAP a Rabinal. El grup es reuneix cada 15 dies des de fa tres anys. Després d’una llarga salutació, inicien el joc de la teranyina, en què les participants es passen un cabdell de llana. Quan una el rep, ha d’explicar el seu testimoni a la resta. Persona a persona, fil a fil, es va conformant una teranyina al centre del cercle. No entenem què diuen ja que parlen en atxí, però malgrat la lleugeresa del joc, els rostres són tristos, els records pesen. Arriba el torn a una dona, d’uns quaranta anys. Comença a parlar i de cop i volta esclata a plorar. Dues altres dones s’uneixen al plor. El dolor, massa sovint individual, íntim, incomprès, esporuguit i a voltes vergonyós, va sortint.

“Cal fer un treball emocional per poder superar l’experiència. Molta gent no ha conversat amb ningú sobre la situació viscuda. Ho han anat guardant dins seu, però arriba un moment en què sorgeix la necessitat de socialitzar-ho. Així s’adonen que altres persones han viscut experiències similars, i no només això, sinó que van succeir dins d’una política estatal contra-insurgent. Un segon pas és explicar als altres com han sortit endavant, compartir els mecanismes d’enfortiment, retroalimentant-se les unes a les altres. I un tercer pas és pensar com a partir d’aquí s’organitzen per tirar endavant, perquè això no torni a passar, per a crear una societat més justa… Aquest procés col·lectiu permet que passin de víctima a supervivent. D’actor passiu a actor actiu amb capacitat de transformació social”, explica la Nieves.

El treball d’ECAP és psicosocial. Això vol dir, com indica la Nieves, que té una part emocional però que cal portar-ho a un nivell organitzatiu. “Les massacres i el conflicte armat es deuen al context de desigualtats socials -discriminació, exclusió, racisme- i aquest context perviu actualment. Cal veure quines activitats es poden dur a terme per transformar-lo”, afirma. Per assolir aquest objectiu, treballar en petits grups és clau, ja que es genera confiança. Però l’objectiu, explica la terapeuta, és poc a poc, anar unint grups petits de cara a generar organitzacions que a la vegada siguin motors de canvi. Una teranyina cada cop més gran. De supervivents, no de víctimes.

Text: Oriol Andrés
Fotografia: Carles Castro



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s