Duel contra la impunitat

L’amnistia que es va declarar fruit dels acords de pau ratificats el 1996 a Guatemala podria haver significat tancar la porta de la justícia amb clau i llençar-la al mar. Però hi havia escletxes. L’amnistia no era un full en blanc. L’article vuitè especificava que el delictes de lesa humanitat no es podien amnistiar, per conservar la concordança amb la jurisprudència internacional.

Ha costat molt d’esforç, el coratge de testimonis i víctimes i el treball constant d’equips legals aconseguir que es jutgessin alguns casos de crims contra la humanitat a Guatemala. Una de les organitzacions que ha acompanyat en els llargs i costosos processos a les associacions de víctimes és el Centre per l’Acció Legal en Drets Humans (CALDH).

Un dels assoliments de l’organització és haver aconseguit la primera condemna per desaparició forçada de Guatemala, pel cas de la comunitat de Choataluma, al departament de Chimaltenango. El procés va durar al voltant de cinc anys i es va condemnar el comissionat militar per la responsabilitat de sis desaparicions. El més important, però, segons el president de CALDH, Francisco Soto, és que la sentència reconeix que el delicte és de caràcter continuat “a tots els casos de desaparició forçada del conflicte armat. On no ha aparegut la víctima, es continua cometent el delicte i pot ser jutjat”.

Actualment, el gran desafiament per CALDH i per moltes víctimes del període 1981 i 1983 és aconseguir la condemna de Ríos Montt, el militar que va ser president durant el període més sagnant de la guerra. Uns anys que van disparar la quantitat de morts, desplaçats, ferits, torturats… El procés va començar el 2001, quan l’Associació per a la Justícia i la Reconciliació (AJR) va interposar una denúncia davant el Ministeri Públic contra l’alt comandament militar Efraín Ríos Montt per genocidi, crims de guerra i delictes de lesa humanitat. També es querellen contra l’aleshores ministre de defensa, el general Oscar Humberto Mejía Víctores, i el cap d’estat major, el general López Fuentes. No va ser fins 2009 que el procés es va reactivar i actualment es troba en fase processal als tribunals del país.

Ho decidirà la justícia, però CALDH defensa que a Guatemala sí va haver genocidi, malgrat que el govern actual s’entesti en negar-ho. De fet, ja el 1999, la Comisión d’Esclarecimiento Histórico (CEH), ordenada pels Acords de Pau, conclou a l’informe ‘Guatemala: Memoria del Silencio’ que l’Estat guatemalenc va cometre actes de genocidi contra la població civil, majoritàriament d’origen maia.

“La memòria històrica al país, durant molts anys, ha estat una veritat imposada des de l’Estat”. Malgrat els intents de distorsió de la memòria, Francisco Soto té clar que va haver-hi genocidi a Guatemala. Alhora, percep com la por, profundament instaurada des del conflicte, s’ha començat a diluir i ha permès dur a terme processos judicials, que apropen la societat a la veritat. Tot i que la violència es va produir a tots els nivells, “és a les comunitats maies on va fer més estralls. Es van eliminar comunitats senceres”. CALDH considera que aquesta política genocida té molta relació amb el racisme i la discriminació a Guatemala.

Per a CALDH, la justícia és una eina indispensable per a la pau. I la memòria històrica que se’n desprèn, una garantía de no repetició.

Gemma Garcia



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s