Qüestió de preferències

El passat divendres es va celebrar la tradicional desfilada militar del Dia de la Hispanitat. El govern va decidir aquest any retallar el pressupost de l’acte, fet que va molestar part de la cúpula militar. Però què ha succeït amb la despesa militar en els darrers pressupostos mentre es retallaven serveis socials bàsics? A continuació us fem cinc cèntims de les dades més interessants.

– El govern ha reduït el pressupost del Ministeri de Defensa un 11% respecte a 2011. Per contra, Educació i Cultura va veure reduït el seu pressupost un 21,2%; Sanitat i Serveis Socials un 13,7%; Industria, Energia i Turisme un 31,9%; i I+D un 25,6%.

– L’OTAN recomana sumar totes les partides militars que estan repartides per altres ministeris. Això apuja la despesa militar total de 7.411 milions d’euros a 15.834. Tan sols un 6,95% menys que l’any passat.

– Malgrat tot, el pressupostos només són supòsits. Així el 2011, el govern va anunciar una retalla del 7% en Defensa però amb la liquidació provisional a la mà la realitat és que la despesa va augmentar en un 6,75% respecte a 2010.

– La despesa militar a l’estat espanyol puja a 368 euros per càpita mentre que la despesa farmacèutica es queda en 259 euros.

– L’estat acumula un deute de 27.000 milions d’euros en els Programes Especials d’Armament, contractes de llarga durada per comprar armes, moltes de les quals no seran mai usades (per sort).

– Espanya és el setè país que més armes exporta a nivell mundial. Part del negoci es realitza amb països de dubtosa tradició democràtica.

– El Ministre de Defensa, Pedro Morenés, ha estat lligat en els darrers anys a la indústria armamentística com a conseller d’Instalza S.A., president executiu a Espanya de l’empresa de míssils MBDA i president de Segur Ibérica, empresa de dedicada a la seguretat que treballa amb els tonyiners espanyols que pesquen a l’Índic.

– Quan Morenés formava part d’Instalaza, l’empresa va reclamar a l’estat 40 milions d’euros pels danys econòmics causats pel Tractat d’Oslo. Espanya s’havia sumat a la prohibició de fabricar bombes de dispersió. Instalaza era un dels principals fabricants. La qüestió està als tribunals.

 

Per més informació:

Informe del Centre Delàs



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s