Cinc ‘mares de Soacha’, Premi ICIP Constructors de pau 2012

“El meu nom es Maria Guillermo Sanabria. Sóc la Mare de Jaime Steven Valencia. Ell és el meu nen, un nen de  16 anys. El van desaparèixer el 6 de febrer de 2008. Després de 8 mesos de cerca el vam troba al nord de Santander, en una fosa comuna. Quan vaig arribar a la fiscalia d’Ocaña vaig preguntar perquè havia aparegut allà, em van dir que havia mort en combat, que l’exèrcit l’havia matat, que era un guerriller. Jo els hi vaig dir que no era un guerriller. Que jo sàpiga, ell no havia ni conegut les armes, com a molt per la tele”. Així explicava en una entrevista a RTVE Maria Sanabria la desaparició del seu fill a Colòmbia i l’inici de la seva lluita.

L’agost de 2008, un grup de mares de la localitat de Soacha, propera a Bogotà, van unir-se per trobar els seus fills desapareguts. Quan van trobar-los a una fossa comuna d’Ocaña, al nord-est del país, l’exèrcit va justificar-se dient que eren guerrillers abatuts en combat. Però la veritat era ben diferent. Eren 19 joves assassinats extrajudicialment per l’exèrcit, el que es coneix com a ‘falsos positius’: execucions de civils presentats com a guerrillers morts en combat. Des de llavors, les “Madres de Soacha” han liderat una batalla jurídica perquè les execucions dels seus fills no quedin impunes. Reclamen veritat, justícia i reparació.

Les cinc mares amb les fotografies dels fills assassinats.

Ara, la lluita de cinc d’aquestes mares -la Luz Marina Bernal, la Carmenza Gómez, la María Sanabria, la Melida Bermúdez i la Lucero Carmona- ha estat ara reconeguda amb el Premi Constructors de Pau 2012, que otorga l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

La seva batalla contra la impunitat té un cost ben alt: han estat amenaçades i sotmeses a vigilància. Han rebut missatges atemoridors com: “estem respirant al seu clatell” o “tenim moltes bales per a vostès”. També han patit l’assassinat de familiars. No obstant això, malgrat el risc que corren, aquestes dones no han acceptat cap indemnització a canvi del seu silenci. Insisteixen i resisteixen en la batalla contra la impunitat.

Inicialment, el cas de Soacha va ser tan escandalós que desenes de membres de les forces de seguretat van ser detinguts. Però el gener de 2010, 48 soldats van quedar en llibertat per venciment de terminis i fins ara només han estat condemnats 14 militars pels falsos positius de Soacha.

Ho explicaven en aquesta entrevista l’any 2010 al canal 24h de RTVE:

El dels joves de Soacha no és un cas aïllat, sinó que a Colòmbia es comptabilitzen 3.183 execucions extrajudicials a mans d’actors de l’Estat. Molts d’aquests assassinats són els anomenats ‘falsos positius’. Una característica comuna de les víctimes és la pertinença a sectors socials vulnerables. Els militars executaven joves normalment de zones pobres, sota l’engany d’una oferta de feina. Quan estaven morts, els feien passar per guerrillers morts en combat i així s’acollien a la llei que estableix pagaments com a recompensa. Les quantitats arribaven als 2.500 dòlars per guerriller ras abatut. D’alguna manera, aquest grup de dones representen les mares d’aquestes més de tres mil víctimes.

El passat mes de maig, l’escàndol dels falsos positius va arribar a la Haia. La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) va sol·licitar a la Cort Penal Internacional una investigació contra els alts comandaments de l’exèrcit de Colòmbia responsables de les execucions extrajudicials presentades com a baixes en combat entre els anys 2002 i 2008.

L’ICIP explica l’otorgació del premi per diversos motius: En primer lloc, pel coratge i exemplaritat que representa la seva lluita: persistent, sense acceptar silencis ni propostes d’indemnitzacions i sense deixar-se espantar per coaccions. També, per la seva contribució a la creació de ciutadania i a la defensa de la justícia i de l’estat de  dret, en mostrar que, per construir una pau duradora i sostenible, cal trobar fórmules que garanteixin la satisfacció de la demanda de reconeixement i justícia per a les víctimes. Finalment, per la importància que té en aquest moment -inici esperançador de les converses entre el govern i les FARC- recordar que la pau exigeix sempre polítiques de memòria i, per tant, polítiques de justícia i reparació. Trets imprescindibles per assegurar la reconstrucció i reconciliació de tot allò malmès durant la fase violenta del conflicte a Colòmbia.

El Premi ICIP Constructors de Pau va néixer l’any 2011 amb l’objectiu de guardonar i reconèixer públicament persones, col·lectius o entitats que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada a promoure i fomentar la pau.



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s