Desmemòria anunciada

La sèrie Després de la pau relata diferents escenaris de post guerra que, inevitablement, ens situen davant d’un mirall que reflecteix tot el que queda per fer a casa nostra. Fem repàs: la Llei d’Amnistia del 1977. La descafeïnada Llei de la Memòria Històrica aprovada el 2007. I constatem: més de 140.000 denúncies per desaparició forçada durant el franquisme a l’Estat espanyol. Més de mil fosses comunes pendents d’actuació. La lenta liquidació del Memorial Democràtic de Catalunya. L’eliminació de les ajudes a les exhumacions.

 

És poc alentidor conjugar el fet que Nacions Unides demani al govern espanyol la derogació de la Llei d’Amnistia –perquè incompleix la normativa internacional de Drets Humans- amb l’anunci del Partit Popular, el passat mes de setembre, que no donarà ni un euro per a la memòria històrica.

De fet, Rajoy ho ratificava, perquè ja ho havia promès el 2008: “Eliminararia tots aquells articles de la Llei de la Memòria que parlen de donar diner públic per recuperar el passat”. Crònica d’una desmemòria anunciada.

L’Estat espanyol va ratificar la convenció de Nacions Unides que té per objecte evitar les desaparicions forçades, determinar sobre els delictes, castigar els responsables i oferir reparacions a les víctimes i a les seves famílies. Tot és paper mullat. De fet, el 2007, Amnistia Internacional va sumar-se a la denúncia de les associacions per la memòria: “La Llei de Memòria Històrica aprovada al Congrés dels Diputats el 2007 està allunyada del dret internacional i, per tant, no resol realment el deute pendent de l’Estat amb totes les víctimes que van patir greus violacions de drets humans”. L’organització recorda que les institucions han de garantir l’accés a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el franquisme.

Així, si els recursos ja eren insuficients, el 2013 les associacions que treballen per recuperar els cossos d’aquelles persones assassinades afrontaran completament soles una tasca ben difícil, com quan van començar. Requereix molts recursos humans i científics: arqueòlegs sobre el terreny, antropòlegs, forenses, investigació, bases de dades, banc d’ADN i atenció psicològica als familiars. Una complexitat de suma importància. Trobar les persones desaparegudes és contribuir a la veritat, és construir el relat íntim i col·lectiu, dignificar i reparar. Com hem pogut comprovat a Bòsnia i Guatema amb l’ampli desplegament per trobar els desapareguts de les seves guerres, és necessari per sargir el procés de dol esquinçat.

Les desaparicions forçades constitueixen crims de lesa humanitat. No prescriuen judicialment perquè, mentre la víctima de qualsevol delicte no aparegui, el delicte se segueix cometent. Al cap i a la fi, tot és qüestió de voluntat política.

Gemma Garcia

 

Algunes associacions per la memòria històrica:

Associació per a la recuperació de la memòria històrica a Catalunya

http://www.memoriacatalunya.org/

Asociación para la recuperación de la memoria histórica

http://www.memoriahistorica.org.es

Fòrum per la memòria del País valencià

http://www.forumperlamemoria.org/



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s