Ahmed Jabari, líder militar o garant de la pau?

Als periodistes, sovint, la necessitat d’immediatesa ens juga males passades. Interpretar correctament els fets és clau en la nostra feina. Per això, es fa necessari un bon coneixement d’aquella realitat que ens toca cobrir. És necessari també mantenir sempre el sentit crític alerta i intentar deixar de banda la motxilla de prejudicis, tòpics i estereotips amb la qual tots ens hem anat carregant al llarg dels anys. Tots ells, elements fonamentals també de l’anomenat periodisme de pau.

Un exemple recent de com, si no anem alerta, deixar-nos portar per la inèrcia ens pot jugar males passades és la cobertura de l’assassinat per part d’Israel de Ahmed Jabari, líder de Hamàs mort després que un coet teledirigit impactés contra vehicle en què viatjava el passat dimecres 14 de novembre, a Gaza.

Jabari era l’actual cap del braç armat de Hamás. En seguida, des de la propaganda israelí es va provar de justificar l’assassinat explicant que “havia estat implicat en la negociació del segrest del soldat Guilad Shalit i que tenia molta sang a les seves mans”. Aquest era el missatge que difonia el cap de premsa de l’exèrcit israelí poc després de l’assassinat, que va donar inici als bombardejos israelians sobre Gaza.

El cotxe calcinat, en el qual viatjava el cap de Hamàs.

Donat el càrrec que ocupava Jabari, la majoria dels del gremi -així com la resta de la societat- d’entrada no vam qüestionar-nos les motivacions que havien dut a Israel a cometre un nou assassinat selectiu, acostumats ja com ens tenen a aquestes actuacions que poden ser qualificades de terrorisme d’estat.

Tanmateix, l’endemà el The Times of Israel va publicar una entrevista amb un activista pacifista isarelí, Gershon Baskin, que havia participat en diversos processos de negociació entre Israel i Hamàs.

En ella, Baskin afirmava que “Jabari era partidari d’una treva indefinida, no volia entrar en un nou espiral d’atacs amb Israel”. I assegurava que el líder de Hamàs “estava a poques hores de donar la seva autorització” a la treva quan va ser assassinat. “Israel pot haver destruït la seva única oportunitat de tenir pau”, afegia.

El mateix diari, afirmava que així mateix ho havien confirmat oficials de seguretat palestins de Cisjordània, que asseguraven que Jabari era més moderat que altres líders de Hamàs i creia en la necessitat de la treva.

Així doncs, quina era la motivació de l’assassinat? Una major seguretat, en la interpretació que d’aquesta dóna el govern israelí, o evitar una treva que podia haver posat fi a una escalada militar que reparteix bons rèdits entre els polítics al govern sionista poc abans d’unes eleccions?
Gershon Baskin.

Finalment, després de molts balls diplomàtics, hi ha hagut treva. Però com a periodistes, entre les nostres obligacions hi ha la de buscar aquestes altres cares de les històries. Més, com a periodistes que volem treballar per la pau.
oriol



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s