Catalunya té encara 3.300 desapareguts de la Guerra Civil

Están en algún sitio / concertados

desconcertados / sordos,

buscándose / buscándonos

bloqueados por los signos y las dudas

contemplando las verjas de las plazas

los timbres de las puertas / las viejas azoteas

ordenando sus sueños, sus olvidos

quizá convalecientes de su muerte privada

Desaparecidos, Mario Benedetti

 

«En este lugar descansan los cadáveres que [il·legible] en las operaciones de la gloriosa entrada de los nacionales en Vich. 15 de septiembre de 1939.» El text, escrit en un paper groguenc i guardat en una ampolla de vidre, era un dels secrets que va amagar durant 70 anys la fossa comuna de Gurb (Osona), la primera que va ser ser exhumada per la Generalitat l’any 2009. Els investigadors de la UAB i de l’Institut de Medicina Legal van identificar allà, tal com s’esperava, els cadàvers de quatre soldats republicans de Gavà que van morir en els últims combats de la batalla de Vic durant l’entrada a sang i foc de les tropes de Franco a Catalunya. Es deien Gabriel Ivern, Antoni Olivella, Josep Roig i Joan Solé, eren molt joves i venien de Gavà. És important posar noms als morts per adonar-se de què existeixen.

La recuperació de la memòria històrica va començar en una riera de Gurb entre sorra, pedres i ossos, però va acabar en un laboratori d’alta tecnologia de la UAB amb un grup d’arqueòlegs i forenses i tot d’anàlisis d’ADN. Els treballs van tenir un cost de 60.000 euros. Ara la Generalitat no gasta un sol euro en desenvolupar el que diu la llei de fosses. Evidentment, hi ha altres urgències. Però a Guatemala, a Argentina, a Bòsnia o a Ruanda també hi ha altres urgències. Catalunya té encara, segons un estudi de la Generalitat, 3.300 persones desaparegudes de les prop de 30.000 que es calcula que van desaparèixer durant la Guerra Civil i la dictadura. En l’àmbit dels Països Catalans, segons dades de les associacions de la memòria, cal sumar-hi 1.486 desapareguts a les Illes Balears i 29.034 al País Valencià.

Imagen

FONT: Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya

La direcció general de Memòria Democràtica té localitzades 237 fosses a Catalunya, tot i que el recompte continua obert. Geogràficament se situen al front d’Aragó: des del Pallars fins a l’Ebre, passant per llocs tacats de sang com ara Serós –amb 11 fosses– i Balaguer. La majoria, de soldats anònims, no estan ni delimitades ni tenen una placa de record. Qualsevol riuada podria fer desaparèixer un bocí de la memòria col·lectiva del país. L’oblit faria la resta.

Els desapareguts no són només un fenòmen de l’atroç dictadura argentina o del terror de Pinochet. Els desapareguts també són cosa nostra. Sí, aquí, a Catalunya. Tres mil tres-centes famílies encara no han trobat el cos dels seus éssers estimats –ara ja avis o besavis- assassinats durant l’agressió feixista contra la Segona República. No són al nostre costat, però sí són vius en la memòria. Recordar, que vé del llatí re-cordis, significa tornar a passar pel cor (Galeano). No se sap on paren. No són morts, però tampoc són vius. Algú, al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats, podria reclamar per ells? Són tres mil tres-cents. 

SERGI PICAZO

Si voleu llegir més sobre memòria i desapareguts a Catalunya, us recomanem dos reportatges de Sergi Picazo, al diari El Punt Avui

Els nens que mai no van veure el mar 

Els vuit de can Maçana 

 



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s