#Irak10: La cobertura dels mitjans de comunicació

 

Segona micro-entrevista de la setmana sobre l’impacte de la invasió de l’Iraq en diversos àmbits. Avui parlem amb en Xavier Giró, professor de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i codirector del Postgrau ‘La comunicació dels conflictes i la Pau’, sobre el paper dels mitjans durant la guerra.

1. Quina anàlisi es pot fer de la cobertura que els mass media van fer sobre l’amenaça d’invasió el 2003?

Alguns mitjans van ser molt crítics i altres no tant. Però el més significatiu va ser que fins i tot els mitjans controlats pel govern com TVE o els més favorables a l’executiu d’Aznar i del PP, com per exemple La Vanguardia, no van poder resistir la força de l’opinió pública en el sentit més pur. La immensa majoria de la població estava en contra de la guerra i aquests mitjans, malgrat donar suport al govern, van donar una àmplia cobertura a les protestes en contra de la invasió.

Foto_giro

2. Com va canviar la informació sobre conflictes arran de la guerra?

A la primera guerra de l’Iraq, els Estats Units i els seus aliats van exercir  un important control informatiu. Els moviments dels periodistes eren molt limitats. Aquest fet va començar a ser contestat pels professionals dels mitjans i encara més en les successives guerres. Durant la invasió de 2003 es va obrir un debat entorn els ‘periodistes empotrats’. Tot i haver-n’hi molts, es va generar la opinió de que no hem de deixar que les parts bel·ligerants contaminin el discurs. També va ser molt contestat aquests llenguatge bel·licista que utilitza termes dolços com operacions quirúrgiques, danys col·laterals, bombes intel·ligents,… per normalitzar i acceptar la invasió. Això va donar pas a denunciar els horrors de la guerra. Evidentment, no va passar el mateix a tot arreu ni a tots els mitjans però deu ni do la distància que van anar prenent els periodistes i els mitjans en relació als qui controlaven la guerra.

3. Van existir alternatives per informar-se com el Diari de la Pau: Què podem rescatar d’aquestes experiències?

El Diari de la Pau va ser una experiència que va potenciar la reacció crítica dels mitjans tradicionals. Donava un punt de vista totalment alternatiu, no sotmès a jugar dins dels marges de maniobra tan curts que deixa el sistema mediàtic sinó plenament antibel·licista, pacifista, noviolent…. Sobretot, va ser una experiència de contaminació ideològica en el bon sentit. I aquesta contaminació va quallar, perquè després es va conjuminar amb la potent inèrcia positiva del moviment pacifista i va donar lloc a manifestacions massives i al fet que avui hi hagi una gran sensibilitat. Avui es parla de pacifisme d’una manera molt més popular i molt més acceptada i com a única sortida raonable a altres polítiques que no pas fa uns anys.

El Diari de la Pau va ser una experiència de poques persones que va tenir força repercussió i avui també grups petits amb la palanca de les noves tecnologies poden tenir una fortíssima incidència ideològica sobre la societat.

4. Passats 10 anys, si es tornessin a repetir les circumstàncies, creus que la cobertura dels mass media seria similar? Per què?

No ho sé. Les reaccions dels diversos actors, entre ells els mitjans -que també són actors polítics perquè afecten a l’opinió pública i en conseqüència a les decisions que prengui els actors armats o desarmats-, són fruit d’un conjunt de factors. És la combinació d’aquests factors, els legitimadors i els deslegitimadors, que explica finalment les conductes. No m’atreveixo a fer un pronòstic però és evident que s’ha sembrat molt. Es nota un augment de la consciència pacifista i això és un factor positiu però no determinant. Els mitjans primer estudien quina es la percepció de la seva opinió pública i després depenen de la pressió d’actors econòmics i polítics. Per altra banda, esdeveniments com el de les Torres Bessones no justifiquen les guerres de l’Afganistan, però en aquell moment no es va veure així. La prova és que ni avui hi ha protestes en contra del que està passant en aquell país. Tristament van morir més de 2.000 persones però després n’han mort milers. Aquesta desproporció la veu la immensa majoria de la població però ara, no llavors. Crec que més important que saber que passaria és saber cap a on hem d’empènyer.  I des dels mitjans de comunicació hem d’empènyer és cap a evitar les guerres.



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s