La impunitat franquista resisteix les fisures

Avui és 9 de maig. Cap dels 12 testimonis del procés pels crims del franquisme ha declarat. Ho havien de començar a fer el 25 d’abril per videoconferència. Tot estava preparat a l’ambaixada argentina, però es va cancel·lar. Segons el consulat, la notificació de la jutgessa argentina mai va arribar. S’havia de reprendre el 8 de maig. De nou, tot estava llest, però a instàncies del Ministeri d’Assumptes Exteriors s’ha tornat a suspendre. María Servini de Cubría instrueix l’única causa judicial oberta en tot el món contra els crims del franquisme. Més d’una vintena d’associacions impulsen la causa sota un mateix paraigua: la Xarxa Ciutadana de Suport a la Querella Contra els Crims del Franquisme (Red AQUA). La integren entre altres, sindicats, associacions de memòria, ecologistes, actors i membres del 15-M.

red_aqua

Roda de premsa de la Xarxa Ciutadana de Suport a la Querella el 23 d’abril. Foto: Red Aqua

La llei d’Amnistia de 1977 impedeix investigar els crims comesos pel bàndol nacional durant la guerra civil i el franquisme. Hi ha una disputa jurídica. Per una banda, els delictes de lesa humanitat no prescriuen. Per l’altra, quan es van cometre els crims encara no existia el delicte com a tal i és més tard que l’Estat espanyol subscriu convenis i tractats internacionals que obliguen a investigar-los. La Fiscalia de l’Audiència Nacional s’aferra a aquest argument. El resultat: impunitat.

Davant la negativa de la justícia espanyola per investigar els crims, s’ha recorregut a la justícia argentina. La Constitució reconeix el principi de la jurisdicció universal per jutjar els culpables de lesa humanitat. Entre els denunciats hi ha Rodolfo Martín Villa, acusat de ser el responsable de l’assassinat de cinc obrers durant la vaga a Vitoria el 1976; el sogre del ministre de justícia espanyol José Utrera Molina, ex-secretari general del Movimiento, que va firmar la condemna a mort de Puig Antich el 1974; l’ex ministre de Treball Fernando Suárez; o el guàrdia civil colpista Jesús Muñecas Aguilar

martín villa

Rodolfo Martín Villa (segon per la dreta), el 1975, quan era gobernador civil de Barcelona.

martin villa

Martín Villa, en una fotografia recent.

Han passat 38 anys des de la mort del dictador. Si la justícia espanyola ha optat pel punt i final i la impunitat per eximir responsabilitats no és gens agosarat sospitar que interposaran, via errors administratius, tots els obstacles possibles perquè no s’obri la caixa de pandora. De fet, no es d’estranyar, i res sorprèn, si com fa l’Anuari Mèdiacat 2013 al reportatge Nou ministres de Franco sobreviuren a Fraga, repassem qui ha governat més enllà del franquisme a l’Estat espanyol.

Gemma Garcia



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s