Una pel·lícula rescata de l’oblit l’horror de les dones violades a Bòsnia

Image

L’hotel Vilina Vlas es troba en un lloc paradisíac, entre arbres i plantes i a la vora del riu Drina, un dels més emblemàtics i potser el més famós de l’antiga Iugoslàvia, gràcies a la novel·la “Un pont sobre el Drina” del premi Nobel de Literatura Ivo Andric, nascut prop de la localitat bosniana de Travnik, quan aquesta terra formava part de l’Imperi Austro-hongarès. El pont que dóna títol al llibre és el de Mehmed Pasa Sokolovic, construit al segle XVI a la ciutat de Visegrad.

El Vilina Vlas és un hotel-spa i centre de rehabilitació. La seva ubicació el converteix en l’allotjament ideal per als que busquen tranquil·litat i contacte amb la natura. És per això que atreu alguns dels turistes que visiten Visegrad. Un d’ells va ser l’actriu australiana Kym Vercoe, que fa uns estius va decidir passar les vacances a Bòsnia i Hercegovina seguint les indicacions d’una guia turística que va comprar.

L’estada de Kym a Bòsnia va ser molt plàcida fins que va arribar a Visegrad. Les nits que va passar al Vilina Vlas no va poder dormir i la va envair una mena d’angoixa que no va entendre fins que va tornar a ser a Austràlia i va començar a investigar. Vercoe va descobrir amb horror que l’hotel on es va allotjar va ser un camp de concentració de dones violades constantment per les forces serbobosnianes durant la guerra de Bòsnia (1992-1995).

L’actriu va fer un segon viatge a Visegrad en el que va ser interrogada per la policia després que uns agents consideressin que tenia un comportament estrany: filmava diversos indrets de la ciutat i tenia interessos que anaven més enllà de la curiositat turística pel pont. Intentar prendre imatges del Vilina Vlast amb autorització és impossible i fer-ho sense permís és un risc. L’equip de Contrast que va dur a terme el documental “Bòsnia. La pau dividida” ho va poder comprovar. Ningú que vulgui parlar dels crims que es van cometre en aquell hotel és benvingut.

Aquests horrors, que poc després de la guerra van quedar en l’oblit, han estat rescatats per la directora de cine bosniana Jasmila Zbanic (Sarajevo, 1974), que es va donar a conéixer al món amb la seva pel·lícula “Grvabica”, guanyadora de l’Ós d’Or del Festival de Berlín l’any 2006. Zbanic va presentar la setmana passada al Festival de Cinema de Toronto (TIFF) el seu nou llargmetratge, “Za one koji en mogu da govore” (Per a aquells que no poden parlar), titolada en anglès “For those who can tell no tales”. A partir del que Kym Vercoe va viure a Visegrad -ella mateixa protagonitza el film-, la cinta recorda el que va passar al Vilina Vlast y a Visegrad, que en els acords de pau de Dayton que van posar fi a la guerra de Bòsnia va quedar inclosa en la Republika Srpska, l’entitat sèrbia del país. A Visegrad, un dels llocs on la neteja ètnica perpretada durant el conflicte va ser més brutal, ni tan sols hi ha una placa en record dels milers de persones que van ser assassinades.

Com a “Grvabica”, tot i que d’una forma diferent, a la seva nova pel·lícula, Zbanic torna a recordar les atrocitats que es van cometre contra les dones bosnianes, un horrors que no hauríem de permetre’ns oblidar.

Ana Alba



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s