Beatificar la memòria

El passat diumenge es van beatificar 552 religiosos a Tarragona, descrits com a “màrtirs de la persecució religiosa del segle XX a Espanya”. A l’acte hi va assistir Alberto Ruiz-Gallardón, Jorge Fernández Díaz i Jesús Posada. Però també Artur Mas, Joana Ortega, i els consellers Santi Vila i Josep Maria Pelegrí. Alguns ho descriuen com un acte de “reconciliació”. Altres, com les associacions de víctimes del franquisme i alguns grups de cristians de base, critiquen que només es reconegui les víctimes d’un dels bàndols de la guerra. Alguns aspectes a tenir en compte:

8578983126_99dac70e06_c-1

1. El mite de la neutralitat

El context és rellevant i permet analitzar els esdeveniments, que no justificar-los. Els assassinats dels 552 religiosos es produeixen durant la Guerra Civil, que esclata amb un cop d’estat contra un govern escollit democràticament. La institució eclesiàstica va donar suport a l’alçament feixista de 1936 i va col·laborar-hi. La neutralitat no existeix. No dur armes no significa ser neutral. No és massa sensat reduir-ho a: “Els van matar perquè eren catòlics, capellans, seminaristes, religiosos que creien en Déu”.

2. La memòria dels vencedors

Si els beatifiquen perquè són víctimes, cal aplicar la mateixa lògica a tots els catòlics, capellans, seminaristes, religiosos. També n’hi ha que varen ser assassinats pel feixisme. Vilaweb en publica una llista: http://www.vilaweb.cat/noticia/4149542/20131013/capellans-franquistes-lesglesia-volgut-beatificar.html

3. El coneixement dels esdeveniments passats ajuda a comprendre el present [o el present deixa intuir els esdeveniments passats]

Guardar silenci o ignorar part de la història també construeix relat. L’Església no ha demanat perdó pel paper que va jugar durant la Guerra Civil i el règim franquista. En l’acte de beatificació tampoc va esmentar les víctimes de la repressió franquista. No actuar també és posicionar-se.

4. Les paraules no fan el fet

El ministre espanyol de Justícia Alberto Ruiz Gallardón ha declarat que la missa de beatificació era un “acte de reconciliació”. Està clar que Gallardón té una concepció de la reconciliació ben particular. La reconcliació té a veure amb el tancament i la curació, amb la reconstrucció del teixit social i el reconeixement de totes les víctimes. Però tancament de les hostilitats, no de la memòria i la veritat. I la curació fa referència a la rehabilitació. En tot cas, és una combinació de molts elements, tots ells atravessats pel diàleg. Avui ja fa 36 anys que la possibilitat de reconeixement, memòria i veritat es varen tancar amb clau. Es va aprovar la Llei d’Amnistia que sentenciava la impunitat de la repressió franquista. En el seu moment, diaris com El País la van anunciar així: “Les Corts han consagrat la reconciliació nacional”.

5. Les víctimes de segona

I el context torna a ser important. Mentre figures polítiques com Gallardón, Joana Ortega i Artur Mas assisteixen a la beatificació -esgrimint que és un acte de “reconciliació” i perquè molts són “catalans”-, a les cunetes encara hi ha milers de persones assassinades. Per tant, milers de famílies que esperen trobar el familiar desaparegut.

Finalment, l’arquebisbe de Tarragona vinculat a l’Opus Dei, Jaume Pujol, dies abans de l’acte va dir: “La beatificació dels nostres màrtirs no desitja ferir cap susceptibilitat, no vol obrir cap ferida”. No és que obri cap ferida, és que les ferides mai es van tancar. I la beatificació les fa més fondes.

Gemma Garcia

@gemma_g_fabrega



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s