Cambodja

Cambodja

El periodista Mark Aguirre, que va viure a Cambodja durant tres anys, explica al seu llibre Cambodja, el llegat dels khmers rojos, que “l’any 1975, una bona part de la població mundial veia el que estava passant a Cambodja com una oportunitat pels milions de pagesos pobres d’Àsia de deixar enrere segles de pobresa. Era una societat que volia ser més igualitària, més autosuficient, que volia acabar amb una guerra imperialista com era Vietnam. Hi havia el somni de resoldre els problemes històrics de la regió. El problema és que aquesta utopia es va convertir en una tragèdia”.

Els khmers rojos van arribar al govern de Cambodja recolzats per bona part de la població, després de cinc anys de bombardejos d’EUA i un cop d’estat militar contra el monarca Sihanouk promogut pels nord-americans. Però el nou règim de Pol Pot de seguida va mostrar la cara més fosca. Educat en l’estalinisme, Pol Pot va crear un règim basat en la por a l’enemic ocult, en base a la qual va aplicar una política d’extermini que va acabar amb centenars de milers de persones. A més, la seva fallida política econòmica, basada en l’agricultura, no només va desertitzar les ciutats, sinó que va acabar de culminar un dels grans genocidis del passat segle, amb fam i epidèmies. Més d’un milió de persones van perdre la vida a Cambodja en quatre anys, un de cada cinc cambodjans. El 1979, quan les tropes vietnamites van derrotar els khmers rojos i van envair el país, la població estava traumatitzada i el teixit social totalment destruït. Pol Pot va passar a la clandestinitat i va seguir la seva lluita fins a la seva mort el 1998. Prèviament, el 1991, l’ONU va impulsar un acord de pau que van restablir la monarquia i un sistema de democràcia parlamentària. Un any després de la mort de Pol Pot, el monarca va dictar una amnistia pels membres dels khmers rojos i un any després la majoria de guerrillers es van desmilitaritzar.

Actualment, en un país que a nivell infraestructural i econòmic segueix vivint la postguerra, un 60% de la societat cambodjana té menys de 30 anys i no va viure el genocidi; l’altre 40% guarda silenci, quedant-se l’experiència per sí mateixos. No hi ha explicació i per tant no hi ha reparació a Cambodja. Tot i així, la pressió internacional va provocar el 2006 la creació de tribunals especials per jutjar els líders dels jemers rojos vius, processos que es van iniciar un any després i que actualment continuen actius.

Anuncios