Contrast i ‘Després de la pau’, a l’Institut Cervantes de Berlín

El passat dimarts 22 d’octubre, el projecte documental i periodístic ‘Després de la pau’ va tindre l’oportunitat de presentar-se a l’Instituto Cervantes de Berlín amb el suport institucional de la delegació de la Generalitat catalana a Alemanya. Els tres membres de Contrast Gemma Garcia, Carlos Castro i Andreu Jerez (els dos primers, realitzadors directes del treballs projectats) van representar el col.lectiu periodístic a la projecció dels dos últims capítols de ‘Després de la pau’: ‘Rwanda. La reconciliació obligada’ i ‘Guatemala, rescatant la memòria’.
Presentació de 'Després de la pau' a l'Instituto Cervantes de Berlín.

Presentació de ‘Després de la pau’ a l’Institut Cervantes de Berlín.

En un ric i intens debat posterior a la projecció dels reportatges es van abordar conceptes com perdó, reconciliació, memòria, contrucció de la pau, justícia i, fins i tot, democràcia. En la xerrada també van participar el sociòleg i periodista guatemaltenc Gabriel Caballeros, i el documentalista alemany Uli Stelzner, realitzador amb molta experiència a Guatemala i director de reconomanables documentals sobre la recuperació de la memòria històrica al país centreamericà com ‘La isla’.

La presentació del ‘Després de la pau’ a Berlín forma part d’un procés d’internacionalització del projecte i de cerca de noves cooperacions de Contrast amb institucions i professionals a nivell internacional.

Andreu Jerez

@andreujerez

Anuncios

Rwanda i Guatemala a la xarxa

Ja podeu veure a la xarxa els dos capítols de la sèrie Després de la pau: Guatemala. Rescatant la memòria i Rwanda. La reconciliació obligada. Què ha succeït després de la signatura dels acords de pau a Guatemala? Es pot refer un país com Rwanda que va viure un genocidi? Quin és l’estat de salut de la memòria, la justícia, la reparació i la reconciliació?

 

Guatemala. Rescatant la memòria from Fora de Quadre on Vimeo.

 

Rwanda. La reconciliació obligada from Fora de Quadre on Vimeo.


Els peixos petits es mengen el gran

Quan érem a Guatemala ens van passar unes imatges d’arxiu de vídeo que vam visionar un vespre, quan ja havíem visitat la comunitat de Plan de Sánchez (Baja Verapaz), arrasada el juliol de 1982. Les càmeres mostraven el precís moment de l’assalt d’Efraín Ríos Montt i una grup d’oficials de l’exèrcit al Palau Presidencial. Era el 23 de març de l’any 1982 quan va derrocar el president Fernando Romeo Lucas García a través d’un cop d’estat. Des de l’any 1960, Guatemala estava immersa en una guerra. Al vídeo, des de dins el Palau Presidencial amb to amenaçant, Ríos Montt cridava: “El que tingui armes contra la institució d’armes, ha de ser afusellat. Afusellat i no assassinat”.


[Fragment del reportatge Guatemala, rescatant la memòria. Juan Francisco Soto de CALDH. Imatges d’arxiu cedides per Comunicarte]

Pocs dies després, en un altre visionat vam poder veure imatges de la fase preliminar del judici. A la sala hi havia un Ríos Montt més encongit que el militar desafiant amb els ulls fora d’òrbita. Però era igualment Ríos Montt qui etzibava a un públic assedegat de respostes: “desitjo guardar silenci”. Ara, contra tot pronòstic i en un procés sens precedents, ha hagut de parlar o almenys ha hagut d’escoltar desenes de testimonis que han desgranat la política genocida del dictador. Violència sexual, assassinats, tortures, crema de cases, cultius i animals, són denominador comú del curt però monstruós període de Ríos Montt. Entre març de 1982 i agost de 1983 els crims es van disparar.

[Fragment del reportatge Guatemala, rescatant la memòria. Imatges d’arxiu cedides per Comunicarte]

Quan vam visitar l’oficina del Centre per a l’Acció Legal en Drets Humans(CALDH) a Ciutat de Guatemala, el director, Juan Francisco Soto, ens va relatar la dura i llarga batalla contra la impunitat. El procés contra Ríos Montt era un gran desafiament. Havia començat el 2001, quan l’Associació per a la Justícia i la Reconciliació (AJR) va interposar una denúncia davant el Ministeri Públic contra l’alt comandament militar per genocidi, crims de guerra i delictes de lesa humanitat. Va patir una etapa de dilacions fins el 2009, quan es va reactivar. Ara, el maig de 2013 arriba la sentència somniada: 80 anys de presó per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos contra el poble maia Ixil. El mateix tribunal ha absolt dels mateixos càrrec a José Mauricio Rodríguez Sánchez, excap d’Intel·ligència Militar aleshores.

El dia que vam entrevistar Soto, la seva mirada dipositava certa esperança. Al seu despatx, entre dossiers i paperassa, hi havia un valuós document. Un Pla d’Operacions que aportava importants indicis de delicte, em va dir. A dia d’avui, amb la sentència ferma, la mateixa CALDH explica que a més de tots els efectes i testimonis de la violència que s’han recollit, les proves documentals dels Plan Victoria (1982), Pla Firmesa (1983) i Pla d’Operacions Sofía han estat proves determinants. Els plans establien que calia massacrar comunitats senceres metòdicament. Terra arrasada. Carnisseria humana. Per controlar la població, van combinar els crims amb programes com aliments per feina, pols de desenvolupament o aldees model, i a més, va consolidar les conegudes Patrulles d’Autodefensa Civil (PAC). L’Exèrcit obligava als camperols a controlar, i eliminar si calia, els opositors a les seves comunitats. A la dècada dels 80, les PAC van sumar-se a la xarxa d’intel·ligència militar per contribuir al control directe de la població. 900.000 persones van ser forçades a formar part de la política contra-insurgent. El període de Ríos Montt concentra gran part de les massacres registrades per l’informe REMHI, elaborat per l’Església, i la majoria també corresponen al Departament de Quiché. El segueixen Alta Verapaz, Huhuetenango i Baja Verapaz.

Malgrat les denúncies d’organitzacions guatemalenques i internacionals i les dues comissions de la veritat, l’actual president Otto Pérez Molina, qui va ser militar a la zona de l’Ixil (Despartament de Quiché) durant els anys més foscos del conflicte armat, s’ha entestat en negar que hi hagués genocidi a Guatemala. Malgrat, inclús, que l’informe ‘Guatemala: Memoria del Silencio’ de la Comisión d’Esclarecimiento Histórico (CEH), ordenada pels Acords de Pau, sentenciava ja el 1999 que l’Estat guatemalenc havia comès “actes de genocidi” contra la població civil, majoritàriament d’origen maia. Edelberto Torres Rivas, sociòleg que va participar en la redacció de l’informe, alerta que en aquell període es va eliminar el 23% de la població Ixil.

El Tribunal ha estat clar: Va haver-hi intencionalitat d’eliminar el grup ètnic maia Ixil. Sent el racisme la base pel genocidi. Finalment, la dignitat i la valentia dels sobrevivents, ha capgirat l’estratègia de “quitar el agua al pez”, que pretenia destruir les comunitats que poguessin donar suport a la guerrilla, i molts peixos petits, units, han tret l’aigua al peix gran. Ell ha volgut guardar silenci, però la resta ha parlat.

Gemma Garcia


Després de la Pau en format càpsul·la, a Periodismo Humano

El projecte de documentals Després de la Pau es presenta ara en format càpsul·les -d’uns 10 minuts de durada- i al web Periodismo Humano amb l’objectiu d’analitzar en profunditat i amb més temps els aspectes més colpidors i interessants dels procesos de pau a Guatemala i Ruanda. Càpsul·la a càpsul·la, podeu submergir-vos en qüestions cabdals com l’educació després de la guerra, el procés de desarmament, la importància de la memòria, la relació entre cultura i pau, el rol de la dona, els tribunals tradicionals o la reconciliació entre comunitats.

Podeu llegir i veure les deu càpsul·les de l’Especial Después de la Paz, en la seva versió en castellà, clicant en aquest enllaç: http://despuesdelapaz.periodismohumano.com/

DDP PH Buena

Paral·lelament a la presentació arreu de Catalunya dels reportatges Ruanda. Reconciliació Obligada i Guatemala. Rescatant la memòria, els col·lectius Fora de Quadre i Contrast ja hem elaborat aquests nous vídeos temàtics pel portal Periodismo Humano. Els companys d’aquest mitjà de comunicació digital dirigit pel fotoperiodista Javier Bauluz porten des de fa tres anys fent informació en defensa dels drets humans d’altíssima qualitat. Acaben de rebre el Premi Solidaritat en la categoria de comunicació de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Periodismo Humano també ha penjat els vídeos d’aquesta versió extra de ‘Després de la Pau’ al seu canal de Youtube. El vídeo més vist, de moment amb 1.235 visites, se centra en el rol de la dona, els vincles amb la música tradicional i la qüestió de la reconciliació a Ruanda. El podeu veure aquí sota el títol Ingoma Nshya, tambores que curan mujeres en Ruanda. L’última càpsul·la penjada, sota el títol El precio de la verdad, relata l’estat de la memòria sobre el conflicte armat a Guatemala amb reflexions de Yolanda Aguilar -testimoni i redactora de la comissió de la veritat- o Edelberto Torres Riva -membre de la Comisión para el Esclarecimiento Histórico-, entre d’altres.

Sergi Picazo


Guatemala. Violència estructural

El projecte Després de la pau no neix del no-res, sinó que és fruit de les reflexions sorgides, elaborades i marejades durant molt de temps pels membres de l’equip. Lectures, postgraus, experiències personals, idees nascudes al voltant d’un cafè… ens han portat a dissenyar un projecte que està en contínua evolució i que ens ensenya cada dia aspectes nous de la paraula ‘pau’.

01_Makecofee

Dues tesis principals sostenen el projecte. D’una banda, la idea que els periodistes cobreixen molt bé, fins i tot amb molts recursos en temps de crisi, les guerres, però s’obliden dels països una vegada les armes callen i els mandataris encaixen les mans i acorden la pau. D’altra banda, incidim molt en la idea que la pau no ha arribat quan se signen els acords, sinó que és llavors quan comença el llarg i difícil camí cap a la pau.

Però hi ha més plantejaments, hipòtesis, discussions i teories que ens inspiren dia rere dia. Del pioner en estudis de pau Johan Galtung hem pres el triangle de la violència, un concepte introduït per representar la relació existent entre els tres tipus de violència que ell defineix: violència directa, violència estructural i violència cultural. Ja us en vam parlar fa més d’un any en aquest blog.

Entenem, bevent nou de Galtung, que la pau no és només l’absència de violència directa o l’estat de no guerra -definida com pau negativa- sinó que cal també que no hi hagi violència estructural ni cultural -pau positiva-.

Durant els quatre rodatges a Bòsnia, Líban, Rwanda i Guatemala, hem conegut massa de prop les conseqüències de la violència, de tot tipus, sent les seqüeles de la guerra i la violència directa les més impactants. Però si hi ha una violència que m’ha apel·lat i incomodat és la violència estructural que continua existint anys, de vegades dècades, després de la fi del conflicte armat.

Podria ubicar en una classificació els quatre països per esbrinar, amb índexs com el PIB o l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) del PNUD, quin és el més pobre de tots. Però he preferit explicar que si hi ha una pobresa, una desigualtat, una violència estructural que m’ha insultat i m’ha deixat un pòsit difícil d’oblidar, és la de Guatemala. Sobretot perquè la guerra es va iniciar després dels intents d’un grup de la població per aconseguir més igualtat, menys injustícia social, i gairebé mig segle després, la situació és pitjor, si és possible.

PlanSanchez_13

Segons un informe d’UNICEF presentat el maig de 2012, a Guatemala la meitat dels nens i nenes menors de cinc anys passen gana i el 30% de les persones entre els 3 i els 18 anys es troben fora del sistema educatiu. Segons l’informe, “aquests percentatges amaguen realitats molt més crues: per exemple, al Departament del Quiché, el 40.2% de la infantesa i l’adolescència es troba fora de l’escola i el 72.2% dels menors de cinc anys pateix desnutrició”.

Amb els nens, els indígenes -que representen el 60% de la població de Guatemala- són els que més pateixen la injustícia social i la pobresa. Segons l’enquesta sobre condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística guatemalenc de 2011, el 73% de la població indígena del país vivia en condicions de pobresa.

I per continuar confirmant les horribles sensacions d’injustícia que vaig tenir durant les tres setmanes de rodatge, més dades. L’Informe del PNUD “Avances y desafíos en las dimensiones del desarrollo humano de los pueblos indígenas de Guatemala”, revelava l’any 2011 les condicions d’exclusió i marginació que retarden el desenvolupament humà de la població originària.

En un article publicat per dos investigadors del Grupo de Estudios de Paz y Desarrollo de la Universidad de Alicante, se citen les paraules que Friedrich Engels va escriure com a conclusió d’un informe sobre la situació dels barris de treballadors de Londres:

“Cuando una persona inflige un daño físico a otra, produciéndole la muerte, el acto es denominado homicidio sin premeditación; cuando el agresor conoce de antemano que el daño será fatal, llamamos a su acto asesinato. Pero cuando la sociedad sitúa cientos de proletarios en una posición en la que de forma inevitable se encontrarán con una muerte prematura e inevitable (…), cuando priva a miles de personas de la satisfacción de las necesidades vitales, situándolos en condiciones en las que no es posible vivir —obligándolos, a través de la fuerza de la ley, a permanecer en esas condiciones hasta que la muerte sea la consecuencia inevitable, la sociedad sabe que esos miles de víctimas perecerán y aun así permite que esas condiciones se mantengan, este acto es un asesinato con tanta rotundidad como lo es el acto individual; asesinato disfrazado e intencionado contra el que nadie puede defenderse por sí mismo (…) porque nadie ve al asesino, porque la muerte de la víctima parece natural en tanto que el delito es más por omisión que por comisión. Pero asesinato al fin y al cabo”.

Potser Guatemala camina i es troba cada dia més a prop de la pau. Aquesta mateixa setmana s’ha celebrat l’audiència d’obertura del judici per genocidi contra l’ex president Efrain Ríos Montt, és un pas important. Però amb la desigualtat i injustícia social que vaig poder observar durant el rodatge i que corroboren les dades, la pau completa no és possible. Massa violència estructural.

Iolanda


Raons per no perdre’t els documentals sobre Rwanda i Guatemala

Saps que a Guatemala, actualment governa el president Otto Pérez Molina, un exmilitar que va participar a la guerra? O que a Rwanda el sistema tradicional de les gacaca va funcionar en paral·lel a la justícia convencional i va jutjar gairebé dos milions de casos?

Exhumacions_03. C.Castro

Potser sabies que a Guatemala, com en molts conflictes, encara hi ha moltes restes de persones desaparegudes en fosses comunes, però et sorprendrà que arribessin a ser 45.000, la meitat de tots els desapareguts de l’Amèrica Llatina. El mateix país que va responsabilitzar al seu estat de cometre actes de genocidi contra la població indígena i on es van cometre massacres contra comunitats senceres, com és el cas de Plan de Sánchez.

PlanSanchez_01

Segur que has sentit parlar més d’una vegada que les dones són massa sovint víctimes de violència sexual a les guerres. Segons l’organització de dones Sevota, unes 250.000 persones van ser violades durant el genocidi a Rwanda i milers infectades per VIH.

SONY DSC

Si vols conèixer aquestes informacions de la veu dels mateixos testimonis, t’esperem aquest dimarts 18 de desembre, a les 20h, a la Filmoteca de Catalunya. En un acte organitzat conjuntament amb l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), presentem els documentals Rwanda. La reconciliació obligada i Guatemala. Rescatant la memòria, nous capítols de la nostra sèrie ‘Després de la pau’.

A la projecció, oberta al públic general, hi assistiran investigadors de pau, membres d’ONG catalanes, professors d’universitat, representants de partits polítics i periodistes, que participaran amb la resta d’assistents en un debat posterior sobre periodisme de pau i processos de memòria, veritat, reparació, justícia i reconciliació.

T’hi esperem, i mentre arriba el moment, et deixem amb els tràilers dels documentals perquè trobis encara més raons per venir a veure’ls!


Estrena dels trailers dels capítols de Guatemala i Rwanda

El proper 18 de desembre a les 20 hores, s’estrenen a la Filmoteca de Barcelona dos nous capítols de la sèrie documental Després de la Pau: Guatemala. Rescatant la memòria i Rwanda. La reconciliació obligada. Per anar fent boca, a només una setmana de la projecció, us presentem els trailers d’ambdós capítols!

Guatemala. Rescatant la memòria TRAILER (CATALÀ) from Fora de Quadre on Vimeo.

Guatemala va comptar amb dues comissions de la veritat, una impulsada per l’ONU i l’altra per l’Església. Els informes coincideixen a responsabilitzar l’Estat de la majoria de crims comesos durant la guerra. A més, destaquen que es van cometre actes de genocidi contra la població indígena maia. Més de 600 massacres com la de la comunitat de Plan de Sánchez, que cada any commemora la matança. Guatemala lliura encara avui, després de setze anys, una batalla permanent contra l’oblit i per la justícia. A contracorrent i sense suport de l’Estat, institucions com l’Arxiu Històric de la Policia Nacional o la Fundació d’Antropologia Forense treballen per reparar les víctimes i evitar que allò viscut s’oblidi.

Rwanda. La reconciliació obligada TRAILER (CATALÀ) from Fora de Quadre on Vimeo.

A Rwanda, la població conviu pacíficament. Però és el mateix conviure pacíficament que viure en pau? Divuit anys després del genocidi, hutus i tutsis són tots part d’un país oficialment i aparentment en pau. La reconciliació ha estat l’únic camí possible per sobreviure a Rwanda i una prioritat en les polítiques del govern que va sorgir del postgenocidi i que encara segueix al poder. La justícia de les ‘gacaca’, la memòria, el periodisme…tot s’hi ha posat al servei. Però també ha estat imposada i unidireccional, amb les esquerdes que això comporta. El sofriment i les ferides de tantes atrocitats encara són latents. “El primer dia que supervivents i expresoners ens vam asseure cara a cara, pensàvem que els supervivents es venjarien. Però ells també estaven preocupats. Pensaven que havíem tornat per cometre un altre genocidi”.

Si voleu assistir a la presentació dels documentals, us recomanem que envieu un mail amb les vostres dades a l’Institut Català Internacional per la Pau, qui organitza la presentació, a l’adreça activitats.icip@gencat.cat o trucant al telèfon 93 554 42 82. Altrament, caldrà abonar entrada ja que és una sessió oberta de la Filmoteca. Us hi esperem!