#Rwanda —> la pau no serà televisada

(INICI) Els grans mitjans de comunicació cobreixen, a vegades fins i tot en profunditat i amb periodistes enviats especials, els conflictes de l’Àfrica negra. Però els grans mitjans poques vegades cobreixen el que passa l’endemà de la signatura dels acords de pau. Obliden el difícil, complex i llarg procés de construcció de la pau. Expliquen les guerres, doncs, però no expliquen les paus. Ja no hi tornen fins el següent aniversari. Càmeres de televisions, reporters estrella dels diaris i, fins i tot, novel·listes best seller van aterrar a Ruanda durant o just després del genocidi més important al món des de 1945 per entendre què carai havia passat. Els extremistes hutus van assassinar prop de 800.000 tutsis i hutus moderats en només tres mesos a cops de matxet i armes lleugeres. Una maquinària d’aniquilació, proporcionalment, superior a la dels nazis contra els jueus durant els cinc anys de la Segona Guerra Mundial. 8.000 assassinats cada dia. 333 assassinats cada hora. Cinc assassinats cada minut. Durant els propers tres mesos es commemorarà el vintè aniversari de la massacre. A twitter podeu seguir ja l’etiqueta #Rwanda20yrs Càmeres de televisions, reporters estrella dels diaris i, fins i tot, algun novel·lista best seller tornaran l’aeroport de Kigali, s’instal·laran al car Hôtel des Mille Collines i intentaran esbrinar durant uns dies com tanquen o no tanquen les venes obertes de la Ruanda actual. En vint anys, però, pràcticament no hem tingut ni una sola informació del país que va viure el pitjor genocidi dels darrer mig segle. Ep! Amb excepcions: per destacar-ne només algunes, les de periodistes com Gemma Parellada o Xavier Aldekoa. En els últims dotze mesos, però, el diari El País, una de les publicacions de l’Estat que dona més espai a la informació internacional, només ha publicat tres notícies sobre Ruanda. ************** (NUS) La sèrie ‘Després de la Pau’ intenta explicar què ha passat en països com Ruanda –però també el Líban, Guatemala o Bòsnia- quan els mitjans de comunicació se’n van després de la signatura oficial dels acords de pau. Vam fer un documental al 2012 i cap televisió espanyola o catalana a les que els hi hem ofert emetre’l va considerar-ho d’interès suficient per la seva audiència. Ni tan sols a les tres de la matinada d’un dia entre setmana. Res. Ruanda no era notícia. Ruanda no existia. Ruanda no interessava ningú. Aquest és el nostre documental: Ruanda: la reconciliació obligada, produït per Fora de Quadre i el col·lectiu Contrast. http://www.youtube.com/watch?v=U0qiqr56pJY El genocidi va començar oficialment un 6 d’abril de 1994. Casa per casa, poble a poble. Els interhamwe aniquilaven un per un tots aquells que en el seu carnet d’identitat duien la paraula tutsi. Els check points a les carreteres, amb milers de cadàvers a les cunetes, aturaven tothom que intentava fugir. Els centenars que van aconseguir refugiar-se a les esglésies o en centres inicialment protegits per Nacions Unides van ser assassinats en les interminables setmanes posteriors. Unes 250 mil dones, la immensa majoria tutsis, van ser violades pels extremistes hutus. L’infern va durar 100 dies. El món, Europa en particular tot i el seu cruel i culpable paper durant la colonització, va mirar cap a una altra banda. La guerrilla tutsi va aconseguir controlar el país i posar fi al genocidi per la força militar un 4 de juliol de 1994. La nova Ruanda de Paul Kagame imposa la reconciliació obligada, la memòria en una direcció i el silenci espès per als que es queixin. El Cementiri dels Herois, situat al barri de Remera, té només set tombes. ************** (CONCLUSIÓ) Rodar aquell documental és l’experiència més forta de la meva vida de periodista. Només la idea d’imaginar, vagament i per un instant, el que havia passat en aquells carrers que ara trepitjàvem feia estrènyer el cinturó del vertigen. Cares de seriositat a la furgoneta de rodatge. Ens feiem els durs. Ningú de l’equip –que jo sàpiga- va deixar anar una llàgrima. Una nit, cap al final d’un dels rodatges més complicats de la sèrie Després de la Pau, vam anar a un concert de música reggae al barri popular de Nyarimambo. La banda no era gaire bona, però la cervesa hi ajudava. Un col·lega periodista ruandès, no importa si hutu o tutsi, ens va fotre una mena d’esbroncada: “Necessitem alegria, viure en pau, ser normals. Fa només vint anys vèiem morts cada dia en aquests carrers”. Durant les setmanes que vindran aterraran a l’aeroport de Kigali uns quants centenars de periodistes. Es trobaran, després de creuar a peu la pista d’aterratge, un cartell en kinyaruanda:Murakaza neza mu Rwanda. Benvinguts a Ruanda.   SERGI PICAZO   –> Clicant aquí teniu més informació sobre les causes i sobre el procés de construcció de la pau, la reconciliació i la justícia a Ruanda

Anuncios

Contrast i ‘Després de la pau’, a l’Institut Cervantes de Berlín

El passat dimarts 22 d’octubre, el projecte documental i periodístic ‘Després de la pau’ va tindre l’oportunitat de presentar-se a l’Instituto Cervantes de Berlín amb el suport institucional de la delegació de la Generalitat catalana a Alemanya. Els tres membres de Contrast Gemma Garcia, Carlos Castro i Andreu Jerez (els dos primers, realitzadors directes del treballs projectats) van representar el col.lectiu periodístic a la projecció dels dos últims capítols de ‘Després de la pau’: ‘Rwanda. La reconciliació obligada’ i ‘Guatemala, rescatant la memòria’.
Presentació de 'Després de la pau' a l'Instituto Cervantes de Berlín.

Presentació de ‘Després de la pau’ a l’Institut Cervantes de Berlín.

En un ric i intens debat posterior a la projecció dels reportatges es van abordar conceptes com perdó, reconciliació, memòria, contrucció de la pau, justícia i, fins i tot, democràcia. En la xerrada també van participar el sociòleg i periodista guatemaltenc Gabriel Caballeros, i el documentalista alemany Uli Stelzner, realitzador amb molta experiència a Guatemala i director de reconomanables documentals sobre la recuperació de la memòria històrica al país centreamericà com ‘La isla’.

La presentació del ‘Després de la pau’ a Berlín forma part d’un procés d’internacionalització del projecte i de cerca de noves cooperacions de Contrast amb institucions i professionals a nivell internacional.

Andreu Jerez

@andreujerez


Rwanda i Guatemala a la xarxa

Ja podeu veure a la xarxa els dos capítols de la sèrie Després de la pau: Guatemala. Rescatant la memòria i Rwanda. La reconciliació obligada. Què ha succeït després de la signatura dels acords de pau a Guatemala? Es pot refer un país com Rwanda que va viure un genocidi? Quin és l’estat de salut de la memòria, la justícia, la reparació i la reconciliació?

 

Guatemala. Rescatant la memòria from Fora de Quadre on Vimeo.

 

Rwanda. La reconciliació obligada from Fora de Quadre on Vimeo.


Després de la Pau en format càpsul·la, a Periodismo Humano

El projecte de documentals Després de la Pau es presenta ara en format càpsul·les -d’uns 10 minuts de durada- i al web Periodismo Humano amb l’objectiu d’analitzar en profunditat i amb més temps els aspectes més colpidors i interessants dels procesos de pau a Guatemala i Ruanda. Càpsul·la a càpsul·la, podeu submergir-vos en qüestions cabdals com l’educació després de la guerra, el procés de desarmament, la importància de la memòria, la relació entre cultura i pau, el rol de la dona, els tribunals tradicionals o la reconciliació entre comunitats.

Podeu llegir i veure les deu càpsul·les de l’Especial Después de la Paz, en la seva versió en castellà, clicant en aquest enllaç: http://despuesdelapaz.periodismohumano.com/

DDP PH Buena

Paral·lelament a la presentació arreu de Catalunya dels reportatges Ruanda. Reconciliació Obligada i Guatemala. Rescatant la memòria, els col·lectius Fora de Quadre i Contrast ja hem elaborat aquests nous vídeos temàtics pel portal Periodismo Humano. Els companys d’aquest mitjà de comunicació digital dirigit pel fotoperiodista Javier Bauluz porten des de fa tres anys fent informació en defensa dels drets humans d’altíssima qualitat. Acaben de rebre el Premi Solidaritat en la categoria de comunicació de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Periodismo Humano també ha penjat els vídeos d’aquesta versió extra de ‘Després de la Pau’ al seu canal de Youtube. El vídeo més vist, de moment amb 1.235 visites, se centra en el rol de la dona, els vincles amb la música tradicional i la qüestió de la reconciliació a Ruanda. El podeu veure aquí sota el títol Ingoma Nshya, tambores que curan mujeres en Ruanda. L’última càpsul·la penjada, sota el títol El precio de la verdad, relata l’estat de la memòria sobre el conflicte armat a Guatemala amb reflexions de Yolanda Aguilar -testimoni i redactora de la comissió de la veritat- o Edelberto Torres Riva -membre de la Comisión para el Esclarecimiento Histórico-, entre d’altres.

Sergi Picazo


Raons per no perdre’t els documentals sobre Rwanda i Guatemala

Saps que a Guatemala, actualment governa el president Otto Pérez Molina, un exmilitar que va participar a la guerra? O que a Rwanda el sistema tradicional de les gacaca va funcionar en paral·lel a la justícia convencional i va jutjar gairebé dos milions de casos?

Exhumacions_03. C.Castro

Potser sabies que a Guatemala, com en molts conflictes, encara hi ha moltes restes de persones desaparegudes en fosses comunes, però et sorprendrà que arribessin a ser 45.000, la meitat de tots els desapareguts de l’Amèrica Llatina. El mateix país que va responsabilitzar al seu estat de cometre actes de genocidi contra la població indígena i on es van cometre massacres contra comunitats senceres, com és el cas de Plan de Sánchez.

PlanSanchez_01

Segur que has sentit parlar més d’una vegada que les dones són massa sovint víctimes de violència sexual a les guerres. Segons l’organització de dones Sevota, unes 250.000 persones van ser violades durant el genocidi a Rwanda i milers infectades per VIH.

SONY DSC

Si vols conèixer aquestes informacions de la veu dels mateixos testimonis, t’esperem aquest dimarts 18 de desembre, a les 20h, a la Filmoteca de Catalunya. En un acte organitzat conjuntament amb l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), presentem els documentals Rwanda. La reconciliació obligada i Guatemala. Rescatant la memòria, nous capítols de la nostra sèrie ‘Després de la pau’.

A la projecció, oberta al públic general, hi assistiran investigadors de pau, membres d’ONG catalanes, professors d’universitat, representants de partits polítics i periodistes, que participaran amb la resta d’assistents en un debat posterior sobre periodisme de pau i processos de memòria, veritat, reparació, justícia i reconciliació.

T’hi esperem, i mentre arriba el moment, et deixem amb els tràilers dels documentals perquè trobis encara més raons per venir a veure’ls!


Estrena dels trailers dels capítols de Guatemala i Rwanda

El proper 18 de desembre a les 20 hores, s’estrenen a la Filmoteca de Barcelona dos nous capítols de la sèrie documental Després de la Pau: Guatemala. Rescatant la memòria i Rwanda. La reconciliació obligada. Per anar fent boca, a només una setmana de la projecció, us presentem els trailers d’ambdós capítols!

Guatemala. Rescatant la memòria TRAILER (CATALÀ) from Fora de Quadre on Vimeo.

Guatemala va comptar amb dues comissions de la veritat, una impulsada per l’ONU i l’altra per l’Església. Els informes coincideixen a responsabilitzar l’Estat de la majoria de crims comesos durant la guerra. A més, destaquen que es van cometre actes de genocidi contra la població indígena maia. Més de 600 massacres com la de la comunitat de Plan de Sánchez, que cada any commemora la matança. Guatemala lliura encara avui, després de setze anys, una batalla permanent contra l’oblit i per la justícia. A contracorrent i sense suport de l’Estat, institucions com l’Arxiu Històric de la Policia Nacional o la Fundació d’Antropologia Forense treballen per reparar les víctimes i evitar que allò viscut s’oblidi.

Rwanda. La reconciliació obligada TRAILER (CATALÀ) from Fora de Quadre on Vimeo.

A Rwanda, la població conviu pacíficament. Però és el mateix conviure pacíficament que viure en pau? Divuit anys després del genocidi, hutus i tutsis són tots part d’un país oficialment i aparentment en pau. La reconciliació ha estat l’únic camí possible per sobreviure a Rwanda i una prioritat en les polítiques del govern que va sorgir del postgenocidi i que encara segueix al poder. La justícia de les ‘gacaca’, la memòria, el periodisme…tot s’hi ha posat al servei. Però també ha estat imposada i unidireccional, amb les esquerdes que això comporta. El sofriment i les ferides de tantes atrocitats encara són latents. “El primer dia que supervivents i expresoners ens vam asseure cara a cara, pensàvem que els supervivents es venjarien. Però ells també estaven preocupats. Pensaven que havíem tornat per cometre un altre genocidi”.

Si voleu assistir a la presentació dels documentals, us recomanem que envieu un mail amb les vostres dades a l’Institut Català Internacional per la Pau, qui organitza la presentació, a l’adreça activitats.icip@gencat.cat o trucant al telèfon 93 554 42 82. Altrament, caldrà abonar entrada ja que és una sessió oberta de la Filmoteca. Us hi esperem!


Guatemala i Rwanda a la gran pantalla

Sabíeu que a Guatemala governa un ex militar que va participar en la guerra? Sabíeu que a Rwanda, després del genocidi, han jutjat gairebé 2 milions de persones amb el sistema tradicional de la gacaca?

Ho expliquem als documentals Rwanda. La reconciliació obligada i Guatemala. Rescatant la memòria que s’estrenen demà divendres 30 de novembre al CineBaix de Sant Feliu de Llobregat . La projecció del tercer i quart capítol de la sèrie ‘Després de la pau’ anirà acompanyada d’un debat posterior amb els autors dels documentals.

Amb els episodis de Rwanda i Guatemala ja són quatre els capítols produïts en el marc del projecte ‘Després de la pau’. La sèrie de reportatges pretén explicar i confrontar els diferents camins cap a la pau que han dut a terme països que van patir greus conflictes interns durant la segona meitat del segle XX. Parlem d’una pau entesa no només com absència de guerra, sinó de forma global, una pau positiva en què no existeix la violència directa però tampoc la violència estructural i cultural. Els mitjans de comunicació cobreixen, i molt, les guerres, però la majoria s’obliden de cobrir les paus.

A Rwanda, després del genocidi de 1994, les noves autoritats tenien el repte de reconstruir un país i reconciliar un poble que havien quedat traumatitzats després d’un dels episodis més foscos de la història moderna. S’ha fet justícia? Com s’ha tractat la memòria? Quines són les demandes de la societat civil? Aquestes són algunes de les qüestions que tracta de respondre Rwanda. La reconciliació obligada. El documental ha comptat amb la col·laboració d’Urungano Youth and Media, una ONG rwandesa formada per periodistes que té per objectiu formar els futurs professionals dels mitjans de comunicació en una cultura de pau.

 Thacien Nkundiye i Laurance Mukaremera s’han reconciliaciat

Pel que fa Guatemala, va patir un dels conflictes més llargs de la darreria del segle XX. En el marc de la guerra freda, un grup de guerrilles es va enfrontar als règims militars que se succeïen en el poder. La repressió de l’estat va dur al que la Comisión para el Esclarecimiento Histórico cataloga com “actes de genocidi” contra la població indígena maia. Han estat jutjats els responsables? Ha reparat l’estat les víctimes i els supervivents? Com ho viuen? Guatemala. Rescatant la memòria ha comptat amb la col·laboració de Rex We, una associació que treballa pels drets dels indígenes maies del país centreamericà.

 

Commemoració de la massacre de Plan de Sánchez

 

Ambdós capítols han comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i de Barcelona Solidària. A més, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha coproduït l’episodi de Guatemala.

Aquesta primera projecció serà un tastet de cara a l’estrena oficial que tindrà lloc el proper 18 de desembre a la Filmoteca de Catalunya, quan comptarem amb la presència de destacades persones del món associatiu i de la construcció de pau.

Text i fotografies: Carlos Castro