Guatemala

Guatemala. Rescatant la memòria

Sinopsi

Guatemala va comptar amb dues comissions de la veritat, una impulsada per l’ONU i l’altra per l’Església. Els informes coincideixen a responsabilitzar l’Estat de la majoria de crims comesos durant la guerra. A més, destaquen que es van cometre actes de genocidi contra la població indígena maia. Més de 600 massacres com la de la comunitat de Plan de Sánchez, que cada any commemora la matança. Guatemala lliura encara avui, després de setze anys, una batalla permanent contra l’oblit i per la justícia. A contracorrent i sense suport de l’Estat, institucions com l’Arxiu Històric de la Policia Nacional, el Centre per a l’Acció Legal en Drets Humans o la Fundació d’Antropologia Forense treballen per reparar les víctimes que encara busquen una pista, les restes o els culpables de la desaparició d’un familiar.

Fitxa tècnica

Direcció: Oriol Andrés, Carlos Castro, Gemma Garcia, Iolanda Parra
Guió: Gemma Garcia, Iolanda Parra
Any:  2012
Durada: 28 minuts
Idioma original: Castellà i achí
Subtítols: Català / Castellà / Anglès
Format original: HDV
Format de distribució: DVD / HDCAM

Ver Guatemala. Rescatando la memoria (versión en castellano)

Watch Guatemala. Rescuing the memory (English version)

El documental es va estrenar el 18 de desembre de 2012 a la Filmoteca de Catalunya (Barcelona).

El cas guatemaltenc

Guatemala va patir un llarg conflicte armat, amb dictadures militars incloses, des dels anys 60 fins el 1996, quan es van signar els Acords de Pau. La repressió de l’exèrcit contra estudiants i militants d’esquerres urbans i contra la població camperola, majoritàriament indígena, va causar centenars de milers de víctimes mortals.

La guerra es va iniciar un temps després del cop d’Estat contra el govern progressista de Jacobo Arbenz, que havia proposat una reforma agrària per distribuir de manera equitativa la terra i posar fi a la històrica desigualtat socio-econòmica que pateix Guatemala. Després del cop d’Estat, que va comptar amb el suport dels Estats Units, part de l’exèrcit i de les organitzacions polítiques d’esquerres van decidir enfrontar-se amb el poder organitzant-se en guerrilles.

El conflicte armat va arribar al seu punt àlgid l’any 1982, sota el govern del general Ríos Montt, avui en procés judicial per genocidi. El mateix any, les diferents guerrilles es van unir per crear la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG).

Empesos per la pressió internacional i la participació de l’ONU, la direcció guerrillera i el govern aleshores d’Álvaro Arzú, van signar els acords de pau a finals de 1996. Durant les negociacions, iniciades dos anys abans, es van signar acords sobre drets humans (març de 1994), el restabliment dels desplaçats (juny de 1994), de l’esclariment històric (juny de 1994) i dels drets indígenes (març de 1995).

Segons la Comisión para el Esclarecimiento Histórico (CEH), la xifra total de morts i desapareguts és de més de 200.000. La tristament famosa política de terra arrasada de l’exèrcit va provocar 442 massacres documentades i que uns 400 petits pobles fossin completament destruïts. Les associacions pels drets humans denuncien que l’exèrcit va organitzar i dur a terme un genocidi de la població indígena d’origen maia, amb milers d’assassinats, 1’5 milions de camperols desplaçats internament i uns 450.000 refugiats a Mèxic. Es calcula que el 92% de les víctimes eren civils.


8 comentarios on “Guatemala”

  1. […] capítols van ser Bòsnia i Líban. Els dos següents, ja confirmats pel 2012, seran Ruanda i Guatemala. Podríem aterrar a aquests països i posar el focus de la nostra càmera sobre la violència que […]

  2. […] al Líban, i va passar a Bòsnia. Això, pel que estem veient ara, també ha passat a Ruanda i a Guatemala. Territoris marginats de la memòria col·lectiva. Oblidats. No sabem res de com els hi va anar […]

  3. […] al Líban, i va passar a Bòsnia. Això, pel que estem veient ara, també ha passat a Ruanda i a Guatemala. Territoris marginats de la memòria col·lectiva. Oblidats. No sabem res de com els hi va anar […]

  4. […] al Líban, i va passar a Bòsnia. Això, pel que estem veient ara, també ha passat a Ruanda i a Guatemala. Territoris marginats de la memòria col·lectiva. Oblidats. No sabem res de com els hi va anar […]

  5. […] casos de Bòsnia, el Líban i Ruanda (que ja es poden veure en línea) i d’Argentina, Cambodja, Guatemala i […]

  6. […] casos de Bòsnia, el Líban i Ruanda (que ja es poden veure en línea) i d’Argentina, Cambodja, Guatemala i […]


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s