* Què fem?

La sèrie de reportatges Bòsnia, Argentina, Guatemala, Ruanda, Sud-àfrica, Líban, Cambodja…  Després de la Pau pretén explicar i confrontar els diferents camins cap a la pau. Un pau entesa no només com absència de guerra, sinó de forma global, una pau positiva en què no existeix la violència directa però tampoc la violència estructural i cultural. En massa ocasions, es considera que ha arribat la pau a un territori quan se signen els acords o finalitza la guerra i la violència directa, però continuen existint les causes que van desembocar en el conflicte i els diferents grups encara emeten discursos que alimenten l’odi, la venjança i la manca de reconciliació.

L’any 2011 es van presentar els primers dos capítols de la sèrie, els referits als casos de Bòsnia i el Líban, a diferents ciutats de Catalunya i el País Valencià. Són dos reportatges, de 30 minuts cadascun, produïts per les associacions Fora de Quadre i Contrast, amb el suport de la Fundació Quepo i de l’Agència Catalana de Cooperació. El 2012 la sèrie va continuar amb els capítols de Rwanda i Guatemala, en aquest cas finançats per l’Agència Catalana de Cooperació, Barcelona Solidària i l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

Volem conèixer els processos empresos per comunitats diferents política, cultural i religiosament arreu del planeta. Una anàlisi comparativa basada en quatre eixos bàsics per a la reconciliació en el marc d’un procés de pau: veritat, perdó, justícia i reparació. Volem comparar com es desenvolupen els processos de pau segons la realitat política del país i la idiosincràsia de la seva població (cultura, costums, creences, sistema judicial, rituals practicats, gestió dels conflictes i elaboració de dols, etc.). Descobrir quines altres maneres de fer existeixen a més de les establertes pels grans organismes internacionals, que sovint segueixen les premisses occidentals, i valorar si no és més eficaç adaptar les accions al terreny en què s’està treballant.

L’any 1995 la massacre d’Srebrenica durant la guerra dels Balcans va acabar amb uns 8.000 bosnians morts en l’assassinat més gran col·lectiu comès en sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial. Un any abans, el genocidi de tutsis i hutus moderats a Ruanda va causar entre 500.000 i un milió de morts. Entre 1975 i 1990, la guerra civil del Líban va deixar més de 150.000 morts i un país destruït i dividit. A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, la dictadura argentina va estendre el terror i va assassinar i fer desaparèixer milers de persones, de les quals 30.000 continuen sense haver aparegut. Aquests països i d’altres, que han patit en les darreres dècades situacions violentes extremadament cruentes, viuen avui oficialment en pau.

Experts, víctimes i victimaris d’aquests països així com especialistes de Catalunya i l’Estat espanyol respondran qüestions com ara: què succeeix amb les víctimes quan es dóna per acabada una guerra? Quines són les iniciatives psicosocials que es duen a terme per esborrar les seqüeles de la guerra i el patiment? Arriba la pau a un territori després de la signatura en els documents oficials o d’una encaixada de mans entre dirigents que sovint han restat distants als fets i no han patit com la població? Com poden perdonar les víctimes d’un poble massacrat sinó s’han dut a terme polítiques de reconeixement i reparació? Quins aspectes emocionals i psicològics contempla la resolució de conflictes i la reconciliació quan, per exemple, ni tan sols es poden trobar els cadàvers dels éssers estimats i existeix el risc d’un dol congelat?

L’objectiu de la sèrie documental, per tant, és investigar la situació actual a Bòsnia, Ruanda, Sud-àfrica, Argentina, Líban i Cambodja, països que van patir cruentes guerres i violències massives en l’últim quart del segle XX. Si s’hi han fet bons projectes de reconstrucció i rehabilitació postbèl·lica –tant materials, palpables, com emocionals, psicològics i socials, incidint especialment en els efectes no visibles de les guerres-. Farem un viatge per aquests indrets per conèixer com ha quedat el país després que el món s’hagi oblidat d’ells una vegada va desaparèixer el focus mediàtic. Poques dècades després, algunes d’aquelles víctimes viuen encara en camps de refugiats (per exemple, els ciutadans d’Srebrenica, a la república Srpska, de Bòsnia) o com a desplaçats, per por a tornar als seus pobles o ciutats per les represàlies (Ruanda) i milers de morts encara no han estat trobats ni enterrats (Argentina, Bòsnia, Cambodja).


6 comentarios on “* Què fem?”

  1. […] decidissin que ja no eren notícia. Ara, amb la sèrie de documentals ‘Després de la Pau’ volem posar el nostre gra de sorra per retrobar-nos amb bosnians, libanesos, ruandesos o guatemalencs vint o trenta anys […]

  2. […] decidissin que ja no eren notícia. Ara, amb la sèrie de documentals ‘Després de la Pau’ volem posar el nostre gra de sorra per retrobar-nos amb bosnians, libanesos, ruandesos o guatemalencs vint o trenta anys […]

  3. Hola a tothom! Us convido a l’acte organitzat per l’Associació de Periodistes del Garraf que se celebrarà aquest dissabte 6 d’abril a les 18h al Foment Vilanoví (carrer Santa Madrona, 1, de Vilanova i la Geltrú): una jornada sobre periodisme de guerra titulada “Periodistes al camp de batalla”.

    http://www.periodistesgarraf.org/periodistes-al-camp-de-batalla/

    Us hi esperem!
    Abraçades, Iolanda!


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s