Sud-àfrica

Sud-àfrica

El sistema de l’apartheid, implantat entre 1948 i 1994, va ser un règim legal exhaustiu i inhumà per marginar i reprimir a Sud-àfrica la població negra i d’altres ètnies d’origen no europeu. Una sèrie de lleis de tipus “racial” mantenien el domini polític, econòmic i social en mans únicament de la població blanca i van establir la segregació de tot el sistema sanitari, educatiu i, fins i tot, de l’ús de la via i dels locals públics. Les protestes polítiques i, en ocasions violentes, liderades pel Congrés Nacional Africà (CNA) de Nelson Mandela van ser reprimides amb brutalitat pel règim. Milers d’assassinats polítics i constants atacs contra els drets humans van ser quotidians durant dècades. Finalment, la resistència interna de la població negra, la greu crisi econòmica del país i la pressió internacional van forçar la dimissió del darrer govern de l’apartheid.

El règim es va desmantellar entre 1990 i 1993 i les primeres eleccions amb sufragi universal van ser guanyades per Mandela. El líder sud-africà va intentar sota el seu mandat unir sense revenges les poblacions blanca i negra amb un discurs pacificador i de reconciliació. L’equilibri de forces i el risc d’un enfrontament civil armat va obligar a una negociació entre el CNA i el Partit Nacional per pactar una amnistia per aquells que confessessin els seus crims. El procés de rehabilitació nacional va consistir en la formació d’una Comissió de la Veritat i la Reconciliació presidida per l’arquebisbe Desmond Tutu i d’una sèrie de confessions públiques i orals per part dels responsables -principals i secundaris- de l’apartheid amb especial protagonisme de les víctimes. El cas ha esdevingut un model de referència, però també conté algunes llacunes discutides: problemes amb la reparació a les víctimes; equiparació entre la violència de l’apartheid i de la resistència negra; o l’amnistia atorgada constitucionalment a bona part dels responsables de l’apartheid.